STEPHEN PALMER
DIRECTOR DEL CENTRE FOR COACHING DE LONDRES
“La fórmula té èxit perquè és efectiva”
“Hi ha massa gent que creu que fent un curs de dos o cinc dies ja pot dedicar-se al ‹coaching›”
“Un professional del sector hauria d'estar sotmès a un codi ètic”
Stephen Palmer, coordinador del comitè directiu internacional d'esdeveniments del Congrés Internacional de Psicologia del Coaching, celebrat recentment a Barcelona, exposa a aquest diari la situació d'aquesta disciplina que cada cop té més adeptes.
Què és el coaching?
No hi ha una definició única, però la majoria dels que s'hi dediquen ho veuen com un mètode per ajudar una persona a aconseguir el seu objectiu.
Quina mena d'objectius?
Poden ser objectius de riquesa, objectius de vida, personals, de relació... I per a cadascun d'aquests objectius hi ha diferents tipus de coaching: empresarial, de salut, esportiu, de benestar...
Per què està tant de moda?
Ha crescut molt en els últims anys perquè la gent ho veu com una cosa efectiva.
Quina diferència hi ha entre la psicologia i el coaching?
Són coses diferents però que es poden complementar, tal com passa amb la psicologia del coaching, que aplica la teoria psicològica i posa l'èmfasi en la intervenció per resoldre una situació.
Quant de temps necessita una persona per poder fer coaching als clients?
Hi ha qui creu que fent un curs de dos o cinc dies ja es converteix en un coach, però calen certes habilitats per parlar amb la gent i per escoltar. Jo crec que per fer bé la feina es necessita pràctica, el que en diem pràctiques supervisades.
Hi ha gaire gent que veu el coaching com una oportunitat laboral en aquests temps de crisi i d'atur?
Sí. Hi ha gent que deixa la feina i s'autoproclama coach sense tenir cap formació! En canvi, per ser un psicòleg de coaching has de treballar força. Un psicòleg triga de tres a cinc anys a obtenir el títol i després hi ha una qualificació de postgrau i experiència supervisada.
Està regulat el sector?
Al Regne Unit no està regulat i crec que aquí tampoc ho està. Avui pots ser jardiner i l'endemà, coach.
Però suposo que cal tenir certes habilitats...
Sí, és clar. Hi ha gent que no té la personalitat adequada per dedicar-s'hi. Podria abusar dels clients! Per anar bé, un bon coach hauria de ser membre d'algun comitè professional i hauria d'estar sotmès a un codi ètic.
Hi ha cap codi internacional?
Cada país té diferents comitès professionals, n'hi ha un d'europeu, l'European Mentoring and Coaching Council, i també d'internacionals. Per anar bé, hem d'aconseguir que hi hagi més persones qualificades i acreditades.
Els psicòlegs recelen del coaching?
N'hi ha que sí. Hi ha gent que no li agrada aprendre coses noves. Però, malgrat tot, els últims deu anys, ha crescut molt l'interès per la psicologia del coaching i ja tenim unitats de recerca d'aquesta disciplina en universitats d'arreu del món.
Quin és el perfil dels clients?
Hi ha de tot: des de joves que vénen amb els seus pares per aprovar exàmens fins a grans banquers, directius d'empreses i, fins i tot, psicòlegs.