L'auge del ‘coaching'

Importat del món de l'esport, el coaching va irrompre a les empreses cap a la meitat dels anys noranta coincidint amb la decadència de l'arquetip d'executiu agressiu. El món empresarial virava cap a un estil més suau de fer les coses, consistent, ras i curt, a deixar-se assessorar per un coach (entrenador) per aconseguir un objectiu concret. El nou sistema s'ha estès com una taca d'oli i, a hores d'ara, cada cop hi ha més gent que acudeix a cal coach per resoldre problemes que poden anar de buscar feina a ser més sociable.

Aquest és el cas de l'Elisenda, una dona que no s'acabava de “realitzar professionalment”, volia fer canvis a la seva vida i no sabia per on començar. “Veia clar què volia, però no sabia com arribar-hi i, com que en el meu entorn hi havia molta gent que coneixia això del coaching, em vaig decidir a provar-ho”, explica. Amb deu sessions en va tenir prou per adonar-se de “què volia i, sobretot, què no volia” i va reconduir la seva carrera professional. “Vaig aprendre quines potencialitats tinc i em va pujar l'autoestima”, afegeix.

Com l'Elisenda, milers de persones opten pel coaching per resoldre els seus problemes. Molts són executius als quals l'empresa els facilita formació en aquesta modalitat per obtenir resultats millors, però també n'hi ha que busquen solucions a problemes personals. “Tinc clients de tota mena: directius, persones amb problemes amb la parella o el cap, gent que té complexos, que busca feina...”, explica Bea Casanovas, coach i terapeuta Gestalt. Llicenciada en dret, Casanovas va començar a fer sessions de coaching ara fa tres anys després d'haver-se format durant anys en coaching, Gestalt i programació neurolingüística (PNL), i ara col·labora amb diversos centres “acompanyant persones perquè trobin allò que busquen”.

La major part de les persones que es dediquen al coaching ho fan a temps parcial i, sovint, la seva ocupació principal està relacionada amb el tracte amb el públic. Aquest és el cas de Gemma González, educadora social i psicopedagoga, que treballa en un centre que atén persones en situació d'exclusió social com ara toxicòmans i sense sostre. El temps que li deixa lliure la feina principal l'ocupa posant al servei de persones que volen resoldre els seus problemes la seva formació en coaching, PNL i hipnosi.

“El coaching té tanta tirada avui en dia perquè és ràpid i efectiu”, sosté González, que posa com a exemple el cas d'un client seu que volia aprovar les oposicions per al cos de bombers i no sabia com fer-s'ho. González va aconseguir que l'aspirant a bomber canviés els seus hàbits d'estudi per fer-los més eficaços.

La simplicitat del sistema ha atret els últims anys cap al coaching molta gent que mai s'havia plantejat recórrer a ningú per resoldre cap problema personal. El fenomen ha pres tanta volada que ja s'han encès algunes alarmes entre els mateixos professionals d'aquesta modalitat, que alerten que la manca de regulació del sector pot comportar riscos per a la salut mental d'algunes persones.

Manuel Luis Benito, amb vint anys d'experiència en atenció al client i formació en recursos humans i coaching, té clar quines són les línies vermelles: “Jo no em dedico a tractar malalties, això ja ho fan altres professionals. La meva feina com a coach és centrar-me en la solució als objectius dels meus clients”. “Es tracta de tenir empatia amb ells i aconseguir que estableixin un diàleg interior i es facin preguntes amb les seves pròpies paraules que els guiïn cap a la solució”, explica Benito, que grava en àudio les sessions amb els seus clients perquè puguin repassar-les tantes vegades com vulguin.

El secret de tot plegat –confessa Benito– és una cosa tan aparentment senzilla com saber escoltar. Casanovas ho subscriu: “És l'eina que fem servir perquè els clients surtin del seu bucle de pensament. Ara bé, el camí l'han de trobar ells”.