tribunals
Les traves del català en la justícia, al TC
S'haurà de pronunciar sobre quina llengua cal fer servir davant el Suprem
El cas d'un objector electoral cueja
La negativa del Tribunal Suprem a acceptar a tràmit un recurs d'un ciutadà pel simple fet d'estar escrit en llengua catalana arribarà al Tribunal Constitucional. Aquest serà el primer cop que un conflicte derivat de les traves amb què topa l'ús de la llengua pròpia de Catalunya als jutjats arriba a la màxima instància judicial de l'Estat.
L'advocada Marta Clapés va anunciar ahir, en declaracions a aquest diari, que està començant a estudiar la manera com plantejarà el recurs d'empara al Constitucional, ja que el Suprem ha rebutjat definitivament el recurs que va presentar en nom del seu client, Marc Belzuncés, per una qüestió de llengua.
Belzuncés va ser jutjat i condemnat a l'Audiència de Barcelona per haver-se negat a participar en una mesa electoral, al·legant una qüestió d'objecció de consciència fonamentada en una motivació política. El recurs contra aquesta sentència va ser redactat en català i presentat al Suprem, que no el va acceptar i va instar a la traducció. L'advocada s'hi va negar i va insistir que el document en català tenia tota la validesa legal.
La llei faculta els ciutadans a decidir en quina llengua oficial es volen dirigir als tribunals de justícia, i a més l'any 2009 el Tribunal Suprem va acceptar un escrit del sindicat CCOO presentat en català, i va ser el mateix tribunal, tal com ordena la llei, el que el va fer traduir.
Desert
En el cas de l'objector Belzuncés, el Suprem va canviar de criteri, no va acceptar el seu escrit i el va declarar formalment “desert”, és a dir, com si ni s'hagués presentat. Contra aquesta decisió, notificada el febrer passat en un decret de la secretaria judicial del Suprem, l'advocada de Belzuncés va presentar un últim recurs que també se li ha denegat.
Amb un argumentari brevíssim, el Suprem diu ara que el decret dictat per la secretaria del tribunal no vulnera el dret del ciutadà a la tutela judicial efectiva. Les noves normes d'accés al TC han restringit les possibilitats de demanar l'empara. Ara s'és molt exigent respecte a la condició que es tracti d'un fet sobre el qual no s'hagi pronunciat abans. En aquest cas sí que es dóna el supòsit, perquè mai fins ara havia arribat al TC un cas de discriminació de la llengua catalana en els tribunals de justícia.