Moltes il·lusions i una oportunitat

Quan, fa una dècada, es van posar les bases del pla de transformació del barri de la Mina, un dels objectius marcats era millorar la vida comunitària de la seva població, ampliant-ne els col·lectius socials i fomentant la interrelació entre ells i amb altres comunitats de la ciutat. “El repartiment i la situació dels pisos protegits no són casuals, sinó estratègics. Si aquest tipus d'habitatges els haguéssim situat en una única part del nou pla de transformació, hauríem generat un nou gueto”, explicava fa alguns anys Sebastià Jornet, un dels arquitectes i urbanistes responsables de dissenyar aquest pla, distingit l'any 2008 amb el premi nacional d'urbanisme. Conseqüentment, la promoció de pisos lliurada ahir està situada a una certa distància del cor del barri. Més lluny, per exemple, de la promoció privada que s'ha previst aixecar entre la mateixa rambla de la Mina i els grans blocs del carrer Mart. Al rovell de l'ou del barri, a pocs metres de la que, fins ara, és la vertadera rambla del barri: el passeig Camarón de la Isla. En aquest sentit, i per ser més exactes, els immobles lliurats ahir –els quals, per motius burocràtics, encara no podran ser estrenats fins a la setmana que ve– se situen just davant dels terrenys on en els pròxims anys haurà de prendre forma el nou campus universitari Diagonal Besòs.

Aquest fet, la proximitat amb la zona de Diagonal Mar i la facilitat per usar el transport públic i per accedir a les rondes van ser els motius principals d'Alberto Lacoma per voler aspirar a un dels 126 habitatges de la promoció. A més, a aquest jove resident a tocar de la Sagrada Família de Barcelona i acompanyat ahir del pare, no li fa res canviar aquest entorn pel de la Mina. Al contrari. “No tinc cap problema. Sé la fama que té el barri, però entenc que també hem de lluitar contra l'exclusió social que hi ha en zones com aquesta”, sentencia, i aplaudeix que aquesta actuació urbanística serveixi per “eradicar guetos” com el que es pensa que és la Mina. Asseguda en unes butaques més enllà de la sala de plens municipal on va tenir lloc l'acte simbòlic de l'entrega de claus, Cristina Pérez pensava més o menys el mateix. “Sóc filla de Sant Adrià i mai no he tingut un sentiment de rebuig cap a aquest barri, tot i que tothom a qui he explicat on viuré ha posat males cares quan descobria que era a la Mina. La zona està millorant a poc a poc i promocions com aquesta ajuden”, argumenta. La idea que aquesta comunitat, a banda de contenir llars, significarà una oportunitat social per al barri, també era compartida per Emilio Fernández, l'emocionat gerent de la promotora privada que ha construït els pisos –Frem Trading–, i per l'alcalde adrianenc, Jesús M. Canga (PSC).

Pel que fa als habitatges, tenen entre 78 i 90 metres quadrats, distribuïts en dos, tres o quatre habitacions. També tenen garatge i traster. I tot per uns preus que oscil·len entre els 180.000 i els 200.000 euros. Els requisits principals per poder aspirar a aquests habitatges –que han estat adjudicats a molts joves de la ciutat, però també de Barcelona o Badalona– eren els marcats per la normativa per als immobles de règim especial: no tenir habitatge de propietat i disposar d'uns ingressos anuals no inferiors als 9.000 euros però que no superin els 24.000.