La comunitat protestant es reivindica a Terrassa

Prop de 500 persones van assistir el cap de setmana passat a Terrassa al III Congrés Protestant de Catalunya, una cita que, donat que s'organitza cada deu anys, té una gran importància tant per “analitzar en quin moment” estan com per “plantejar la dècada següent”, segons explica Guillem Correa, pastor a Barcelona i secretari general del Consell Evangèlic de Catalunya.

En aquest congrés –“òrgan de decisió en una església no jerarquitzada”, recorda Correa– es van plantejar tant qüestions teològiques i d'organització interna com d'altres de relacionades amb la vida diària (i amb la crisi).

En aquest sentit, de la ponència anomenada Inclusió social, el congrés va aprovar, entre altres iniciatives, adherir-se “a la iniciativa legislativa popular a favor de la dació en pagament” perquè qui no pugui fer front a la seva hipoteca pugui saldar el deute amb el banc entregant el pis.

També es va posicionar a favor d'engegar una cooperativa de serveis financers de banca ètica “a fi d'ajudar a resoldre tant els problemes de finançament com de cofinançament dels serveis socials protestants i de donar l'oportunitat que els creients puguin invertir els seus estalvis sense por que siguin socialment mal utilitzats”. En aquesta ponència “social” es va fer una crida als governants perquè pal·liïn “les situacions de dolor, pobresa i injustícia que s'estan donant” i es va constatar que “els valors del Regne de Déu estan molt lluny d'estar presents en la mesura que caldria esperar en el si de la nostra societat”.

En clau interna i organitzativa, es va proposar promoure la creació de consells evangèlics territorials i animar “les diferents famílies evangèliques perquè a totes les ciutats de més de 50.000 habitants hi hagi, com a mínim, una comunitat local amb fort impacte cultural i rellevància social”.

En total es van fer cinc ponències. A banda de la d'inclusió social, se'n va fer una altra amb el títol Impacte cultural, una altra sobre lideratge de futur, la de caràcter més intern, anomenada Missió d'església, i una última amb el títol de Rellevància social. “És important destacar la metodologia que hem fet servir, perquè les ponències s'han treballat en equip durant més d'un any”, explica Correa.

Cada ponència ha estat formada per gent de totes les famílies protestants i representant de tot el territori. “Així, doncs, s'ha donat veu a tothom”, constata aquest responsable del Consell Evangèlic de Catalunya.