Un nou ICS a partir del 2012
canvi La fragmentació de l'Institut Català de la Salut en una vintena d'empreses començarà l'any vinent temor Alguns sectors desconfien que s'obri la porta al capital privat
L'actual legislació és l'únic entrebanc legal que fins ara ha impedit que el govern pogués posar en marxa el seu pla per fragmentar l'Institut Català de la Salut (ICS) en una vintena d'empreses filials. Però això canviarà tan bon punt el Parlament aprovi a principis del 2012 –tal com preveu l'executiu– la llei d'agilitat i reestructuració de l'administració (una de les lleis en què es va dividir l'anomenada llei òmnibus). Aquesta norma inclou les modificacions necessàries a l'actual llei de l'ICS (aprovada l'any 2007 per unanimitat al parlament) per donar via lliure al desmembrament progressiu de l'entitat, que preveu, entre d'altres coses, que cada hospital es transformi en una empresa amb entitat jurídica pròpia.
Segons el director gerent de l'ICS, Joaquim Casanovas, l'objectiu d'aquest procés de “descentralització” és “dotar de més agilitat” la gestió de l'ICS –una empresa pública que actualment té 40.000 treballadors–, així com donar més autonomia als professionals i augmentar la seva participació als consells d'administració de cadascuna de les entitats. “La llei impedirà que hi entri capital privat aliè”, insisteix Casanovas. “Seran entitats cent per cent públiques que funcionaran sota el paraigües de l'ICS”, afegeix.
Dins del pla que ha dissenyat Salut, cadascun dels vuit hospitals gestionats per l'ICS (Vall d'Hebron, Bellvitge, Germans Trias i Pujol, Arnau de Vilanova, Josep Trueta, Joan XXIII, Verge de la Cinta i Viladecans) configuraria una empresa diferenciada. Pel que fa als centres d'atenció primària (l'ICS gestiona el 80% dels CAP), la idea és crear “empreses filials integrades per quinze o vint àrees bàsiques de salut [ABS]”, concreta Casanovas.
Aliances amb entitats
Un dels punts més conflictius de la reforma de la llei de l'ICS és que permetrà que els centres estableixin aliances amb entitats foranes, cosa que des d'alguns sectors professionals i sindicals s'interpreta com una porta oberta a l'externalització i a la gestió privada de serveis dins d'una entitat que simbolitza la sanitat pública.
Casanovas desmenteix aquesta possibilitat i afirma que l'esperit de la reforma és afavorir les aliances amb altres entitats sanitàries de caràcter públic de cara a oferir o compartir serveis, per exemple. Actualment ja hi ha en marxa convenis amb empreses públiques com ara l'Institut Català d'Oncologia (ICO) o fundacions de recerca. “Entenem que això facilitarà els acords amb altres empreses del mateix territori”, afirma el director gerent de l'ICS.
Salut defensa que, un cop dotades de personalitat jurídica pròpia, cada entitat disposarà també de més marge de maniobra per establir convenis i aliances amb proveïdors i amb altres agents sanitaris o per negociar terminis de pagament, per exemple. A més, cada hospital o grup de centres d'atenció primària podrà fer la seva pròpia política de contractació de personal en funció de les seves necessitats, en lloc d'adaptar-se a les convocatòries de places que, periòdicament, oferia l'ICS per a tots els seus centres.
Actualment, el 90% de la plantilla de l'ICS té règim estatutari i el 10% restant són funcionaris o personal laboral. La flexibilitat de què disposaran els centres un cop descentralitzat l'ICS permetrà que cada empresa pugui optar per qualsevol de les tres fórmules de contractació, així com establir la seva pròpia política d'incentius. Amb tot, Casanovas afirma que “la finalitat del projecte no és incrementar les diferències laborals entre les entitats”.
Experiències pilot
La transformació de l'ICS es farà “de forma progressiva”. Casanovas augura que la culminació del procés necessita com a mínim cinc anys. La intenció de Salut és que l'any vinent –el primer semestre, si és possible– ja es posin en marxa dos projectes “demostratius”, en un hospital i en un grup d'ABS, que permetin avaluar el funcionament del nou model i fer-ne rectificacions, si cal.
El consell d'administració de l'ICS encara no ha decidit on es posarà a prova el model. “Probablement, començarem per un hospital de dimensió mitjana”, apunta Casanovas. Segons aquest criteri, els hospitals amb més números serien l'Arnau de Vilanova, de Lleida, el Josep Trueta, de Girona, i el Joan XXIII, de Tarragona.
S'obre la porta a la gestió directa dels professionals
Més enllà del procés de fragmentació –descentralització, segons Salut– que afectarà tots els centres que depenen de l'Institut Català de la Salut (ICS), l'entitat vol promoure experiències més minoritàries en què seran els mateixos professionals els que assumiran la gestió dels serveis sanitaris. “Alguns professionals ens estan demanant més implicació i la possibilitat d'autoorganitzar-se”, afirma el director gerent de l'ICS, Joaquim Casanovas.
La idea que té l'ICS és facilitar la creació d'entitats professionals participades (EPP), una fórmula jurídica que permetria que grups de professionals es fessin càrrec d'organitzar la prestació de determinats serveis assistencials i de tota la tasca de gestió que comporta (contractes amb proveïdors, contractació de personal, etc.).
“No estem pensant a aplicar aquesta fórmula en grans hospitals, però sí que en algun centre d'atenció primària o en un servei hospitalari determinat: de rehabilitació o d'oftalmologia, per exemple”, explica Casanovas.
L'ICS està disposat a valorar la viabilitat de projectes d'autogestió que arribin dels professionals sanitaris. En cas de tirar endavant, el personal que formés part de la iniciativa hauria de trencar la seva vinculació laboral amb l'ICS. L'equip passaria a assumir la gestió d'un servei o d'un CAP i del corresponent pressupost, “que en cap cas inclourà capital aliè a l'ICS”, assegura Casanovas. Tampoc tindran “llibertat total”, perquè l'ICS hi “actuarà sempre com a garant i n'avaluarà els resultats de salut”.
L'estendard del model, sense dèficit el 2011
L'ICS es va convertir en empresa pública el 2007 (fins llavors havia estat un organisme adscrit a l'administració, hereu de l'antic Insalud espanyol) i és el principal proveïdor del sistema sanitari públic. Actualment, l'ICS gestiona 8 hospitals i 286 àrees bàsiques de salut (que representen el 80% de l'atenció primària). El Servei Català de la Salut (Catsalut) és l'asseguradora pública dels catalans que contracta els serveis assistencials als diferents proveïdors que hi ha al territori, entre els quals, a més de l'ICS, hi ha entitats sanitàries gestionades per fundacions, consorcis, etc. Aquestes empreses gestionen hospitals d'alt nivell com ara el Clínic o Sant Pau, centres de referència com ara el Taulí o el Broggi, i hospitals municipals i comarcals. Tots dediquen més del 90% de la seva activitat al sector públic. L'ICS ha reduït enguany el pressupost en 300 milions, per absorbir la desviació de 170 heretada del tripartit i de 120 més per la retallada del govern.