L'actual legislació és l'únic entrebanc legal que fins ara ha impedit que el govern pogués posar en marxa el seu pla per fragmentar l'Institut Català de la Salut (ICS) en una vintena d'empreses filials. Però això canviarà tan bon punt el Parlament aprovi a principis del 2012 –tal com preveu l'executiu– la llei d'agilitat i reestructuració de l'administració (una de les lleis en què es va dividir l'anomenada llei òmnibus). Aquesta norma inclou les modificacions necessàries a l'actual llei de l'ICS (aprovada l'any 2007 per unanimitat al parlament) per donar via lliure al desmembrament progressiu de l'entitat, que preveu, entre d'altres coses, que cada hospital es transformi en una empresa amb entitat jurídica pròpia.
Segons el director gerent de l'ICS, Joaquim Casanovas, l'objectiu d'aquest procés de “descentralització” és “dotar de més agilitat” la gestió de l'ICS –una empresa pública que actualment té 40.000 treballadors–, així com donar més autonomia als professionals i augmentar la seva participació als consells d'administració de cadascuna de les entitats. “La llei impedirà que hi entri capital privat aliè”, insisteix Casanovas. “Seran entitats cent per cent públiques que funcionaran sota el paraigües de l'ICS”, afegeix.
Dins del pla que ha dissenyat Salut, cadascun dels vuit hospitals gestionats per l'ICS (Vall d'Hebron, Bellvitge, Germans Trias i Pujol, Arnau de Vilanova, Josep Trueta, Joan XXIII, Verge de la Cinta i Viladecans) configuraria una empresa diferenciada. Pel que fa als centres d'atenció primària (l'ICS gestiona el 80% dels CAP), la idea és crear “empreses filials integrades per quinze o vint àrees bàsiques de salut [ABS]”, concreta Casanovas.
Aliances amb entitats
Un dels punts més conflictius de la reforma de la llei de l'ICS és que permetrà que els centres estableixin aliances amb entitats foranes, cosa que des d'alguns sectors professionals i sindicals s'interpreta com una porta oberta a l'externalització i a la gestió privada de serveis dins d'una entitat que simbolitza la sanitat pública.
Casanovas desmenteix aquesta possibilitat i afirma que l'esperit de la reforma és afavorir les aliances amb altres entitats sanitàries de caràcter públic de cara a oferir o compartir serveis, per exemple. Actualment ja hi ha en marxa convenis amb empreses públiques com ara l'Institut Català d'Oncologia (ICO) o fundacions de recerca. “Entenem que això facilitarà els acords amb altres empreses del mateix territori”, afirma el director gerent de l'ICS.
Salut defensa que, un cop dotades de personalitat jurídica pròpia, cada entitat disposarà també de més marge de maniobra per establir convenis i aliances amb proveïdors i amb altres agents sanitaris o per negociar terminis de pagament, per exemple. A més, cada hospital o grup de centres d'atenció primària podrà fer la seva pròpia política de contractació de personal en funció de les seves necessitats, en lloc d'adaptar-se a les convocatòries de places que, periòdicament, oferia l'ICS per a tots els seus centres.
Actualment, el 90% de la plantilla de l'ICS té règim estatutari i el 10% restant són funcionaris o personal laboral. La flexibilitat de què disposaran els centres un cop descentralitzat l'ICS permetrà que cada empresa pugui optar per qualsevol de les tres fórmules de contractació, així com establir la seva pròpia política d'incentius. Amb tot, Casanovas afirma que “la finalitat del projecte no és incrementar les diferències laborals entre les entitats”.
Experiències pilot
La transformació de l'ICS es farà “de forma progressiva”. Casanovas augura que la culminació del procés necessita com a mínim cinc anys. La intenció de Salut és que l'any vinent –el primer semestre, si és possible– ja es posin en marxa dos projectes “demostratius”, en un hospital i en un grup d'ABS, que permetin avaluar el funcionament del nou model i fer-ne rectificacions, si cal.
El consell d'administració de l'ICS encara no ha decidit on es posarà a prova el model. “Probablement, començarem per un hospital de dimensió mitjana”, apunta Casanovas. Segons aquest criteri, els hospitals amb més números serien l'Arnau de Vilanova, de Lleida, el Josep Trueta, de Girona, i el Joan XXIII, de Tarragona.
Comentaris
(Nomes cal consultar les hemeroteques per a comprovar que quan es va aprovar la llei de l'ICS al 1997 alguns sectors tambe van acusar el tripartit de voler privatitzar la sanitat)
Pôtser no hi ha mes remei però em fa por que igual que ja hem perdut les Caixes d'estalvis acabem perdent els hospitals en mans del capital espanyol.
Tot aquest embolic de gestió diferenciada dels Hospitals de la xarxa del ICS afegirá mes precarietat a la nostra Sanitat i obre la porta a la externalització total del model que hem tingut fins ara. El Sr. Mas i el seu Conseller Boi Ruiz hauran aconseguit desmuntar totalment el patró sanitari catalá. Enhorabona a ambdos. Us esteu cobrint de glòria....
Està clar que això només es fa per beneficiar a les empreses privades i provocarà una precarització de la Sanitat. Es per això que el Conseller de Sanitat, Boi Ruiz i García, ha estat el Director General de la Unió Catalana d'Hospitals, associació empresarial d'entitats sanitàries, com a director general de la mateixa de 1994 a 2008 i com a president des de 2008 a 2010.
Però bé, es el que ha votat la població de Catalunya, no? Empresaris, banquers, regionalistes i autonomistes estan d'enhorabona amb CiU.
L'estratègia més antiga per a guanyar totes les batalles: "Divideix i venceràs".
¡Res de votar! ¡A la presó per traidors a la Nació catalana!
Doncs no, David, només el 19,3% de la població catalana amb dret a vot va votar CiU en les darreres eleccions, i malgrat que hi van votar molta més gent que a les autonòmiques, CiU va perdre 188.000 vots. CiU no està legitimada per fer el que li doni la gana, ni molt menys. El que fan els polítics, els banquers... no es legitima pel fet que ho facin, es perpetua perquè ens ho deixem fer. Els hauríem de posar a la presó. Ens menteixen descaradament. Qui pot dubtar que volen privatitzar i com ho poden negar quan parlen d'Entitats Participades? No parlen de participar en un joc sinó en una empresa!
Toni, la Llei de l'ICS, el 2007. Del 97 és la llei estatal que permet l'ànim de lucre en la sanitat, però 'nosaltres' ja el teníem des del 96. Pioners en tota mena de xanxullos. I sí, els socialistes hi tenen una enorme responsabilitat de la que encara no s'han penedit. Quina vergonya de governants. M'acomiado amb el crit de guerra inaugurat a Reus: 'Artur Mas, lladre c
om ton pare'
Tothom sap que la sanitat privada, o privatitzada, és més cara i pitjor. Això sí, és un negoci pr les empreses privades. Així que ningu enganyi o es deixi enganyar. Què no sabeu qui és el Sr. Josep Prat i els seus negocis?
dempeusperlasal ut.wordprees.com/tag/josep-prat/
http://www.acordem.org/2011/12/13/sanidad-publica -intereses-merc antiles-y-cohes ion-social/
I si voleu saber més sobre el pla per privatitzar la sanitat.
olimpia-w.blogspot.com/2011/11/manual-practico -para-privatiza r-la.html
No ens posèssim pas malalts!!
La nostra salut perilla.
Identificar-me. Si ja esteu registrats, abans d'enviar un comentari us heu d'identificar.
Registrar-me. Per opinar sobre aquesta notícia cal estar registrat.
El Grup Hermes no es responsabilitza dels comentaris fets pels usuaris ni els comparteix perquè enten que són responsabilitat exclusivament seva. Per aquest motiu tots els comentaris es veuran signats amb el nom, els cognoms i la població de llurs autors.
El Grup Hermes es reserva el dret de no publicar els comentaris que no s'ajustin a aquestes normes.
Si té problemes per fer comentaris comprovi les solucions als problemes més habituals a l'apartat corresponent a l'ajuda.