Vivint una doble discriminació

La comunitat gitana d'origen immigrant que viu a Catalunya viu una doble discriminació: pel fet de ser gitano i pel fet de ser immigrant. Un estudi que s'ha dut a terme a l'Estat espanyol amb la participació de l'Institut de Recerca Educativa de la UdG –el projecte DROM-IN. Inmigració gitana a Espanya: els reptes de la inclusió social i la convivència– ha analitzat quines són les vies d'inclusió social d'aquest col·lectiu i s'han fet un seguit de propostes encaminades a millorar-ne la convivència. “L'objectiu de l'estudi era aportar evidències científiques per trencar amb els estereotips que recauen sobre aquest col·lectiu” i avançar en la lluita contra la discriminació i la xenofòbia, segons va explicar ahir la investigadora principal, Teresa Sordé, de la UAB. I és que, segons Sordé, aquest col·lectiu viu des de fa anys una discriminació institucionalitzada molt més gran que qualsevol altre col·lectiu d'immigrats. “S'ha d'entre que aquesta població forma part del flux migratori procedent dels països de l'Est i, per tant, se'ls ha d'oferir les mateixes condicions que a la resta. Arriben aquí motivats per les mateixes coses que els altres grups d'immigrants: trobar feina i proporcionar una bona educació als seus fills”, va exposar Sordé. Així, segons es va posar de manifest ahir, durant la presentació dels resultats d'aquest estudi –que s'ha fet amb la participació de gitanos immigrants– no és veritat que als gitanos procedent dels països de l'Est d'Europa s'estiguin en xaboles i en assentaments com una forma intrínseca de viure, sinó que ho fan perquè no tenen accés a un habitatge digne. En aquest sentit, l'estudi proposa que membres d'aquestes comunitats s' introdueixin en el sector de la immobiliària per ajudar als seus compatriotes a trobar un lloc digne per viure o bé que es creï un segell de qualitat per a aquelles agències que facin pràctiques no discriminatòries a l'hora de llogar o vendre pisos. Entre les propostes relacionades amb l'àmbit laboral, que van ser presentades per Óscar Prieto, membre, per part de la UdG, de l'equip investigador, es va plantejar la posada en marxa de cooperatives com una manera de canalitzar l'economia submergida en què treballen la major part dels gitanos d'origen immigrant. I fomentar incentius, dins del sector públic i privat, per a la contractació d'aquestes persones. Dins del món educatiu, es recomana la formació específica del personal docent perquè aquest pugui atendre i respondre les necessitats de la mainada; fomentar la participació de les famílies als centres educatius i introduir, a les aules, continguts relacionats amb la història d'aquest col·lectiu, així com la llengua romanó. En l'àmbit de la salut, s'aconsella aprofitar els serveis que més utilitzen, com ara la pediatria, per difondre campanyes de promoció d'hàbits saludables. Manuel Heredia, assessor de la Generalitat en matèria d'atenció a la comunitat gitana, va expressar la seva satisfacció perquè en aquest estudi s'ha tingut en compte la veu dels gitanos.