Al llarg del mes de desembre poques són les poblacions gironines que no celebren les tradicionals quines –o “quintos”, s'anomenen segons on–, com a sistema per recaptar diners per a alguna entitat de la població. El funcionament és idèntic al del bingo, només que en lloc de donar una part dels diners recaptats en la venda dels cartons, es donen premis de valor divers. Aquest depèn del volum de jugadors i del preu de cada cartó. Es reparteixen pernils, paneres, electrodomèstics, joguines, viatges, sopars en restaurants, etc.

L'èxit d'aquesta iniciativa ha provocat que en moltes poblacions siguin diverses les entitats que optin per organitzar una quina. Hi ha poblacions, com ara Campdevànol, al Ripollès, on sempre l'ha monopolitzada l'equip de bàsquet. És una de les més concorregudes i, per tant, amb premis més sucosos, com ara viatges, televisors d'última generació que es van intercalant entre premis més humils per tal que la cosa vagi més repartida. A Ripoll, en canvi, s'hi ha aixecat una certa polèmica pel fet que l'Ajuntament va decidir sortejar quines serien les entitats que tindrien permís per poder dur a terme aquest joc, quan des de feia anys se n'atorgava el dret de manera rotatòria.

A Besalú, per exemple, són tres les entitats que celebren, cadascuna en dies diferents, les seves pròpies quines.

Sigui quin sigui el sistema escollit o com es faci, la qüestió és que el rerefons sempre ha de tenir un caire solidari i d'aportació als moviments associatius, que ara més que ningú pateixen els rigors dels mals temps que corren.

En aquest sentit, no han estat poques les quines que s'han fet per col·laborar amb La marató de TV3, un altre clàssic en aquesta època en els darrers anys i que en cada nova edició s'ha fet més popular. Tot i que se'n celebren arreu del territori des del primer cap de setmana de desembre, el gruix es produeix la tarda de Nadal, la de Sant Esteve, la del dia de Cap d'Any i, en menys proporció, la del dia de Reis. És en aquestes dates quan el sorteig representa el trencament del llarg sopor de la sobretaula, i segons indiquen totes les dades, la gent és més propícia a la generositat.

L'èxit de les quines, a banda que els obsequis han de ser llaminers, depèn molt, també, de l'habilitat d'oratòria del qui canta els números. Els seus comentaris constitueixen un espectacle en si mateix que ha de fer que l'ambient sigui molt diferent a l'asèpsia amb què se solen cantar els números en els bingos tradicionals. Hi ha d'haver picades d'ullet a la població, enginy a l'hora de dir les xifres i de presentar els premis. D'aquest personatge, a molts llocs l'anomenen “el lloro”.

Fer una llista de totes les poblacions on es fa una quina seria carregós, i per a això ja hi ha la secció de l'Agenda d'aquest mateix diari. I ben segur que tampoc no hi serien totes de manera exhaustiva.

Des que va començar aquest mes de desembre, se n'han fet un total de 21. El gruix de les celebracions es concentra el dia de Nadal, amb 23 quines anunciades. El dia de Sant Esteve se'n celebren deu, i la cosa va baixant en la mateixa proporció que s'esgoten els dies de festa. El dia 31 només se'n fa una, el dia de Cap d'Any se'n fan tres i el dia 7 de gener, una altra.