L'IEC alerta que l'opció del multilingüisme podria posar fi a la immersió a l'escola
Un informe de l'Institut d'Estudis Catalans xifra en 9,7 milions el nombre de catalanoparlants
El País Valencià és el territori on la llengua és més precària
El flamant president del govern espanyol, Mariano Rajoy, vol imposar el sistema de multilingüisme a les escoles: convivència d'anglès, espanyol i les llengües dites autonòmiques. Aquest multilingüisme, ja implantat a les escoles del País Valencià, és un dels elements que un informe de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC) sobre la situació del català defineix com a nociu per al desenvolupament de la llengua pròpia del país. L'informe, presentat ahir, alerta que l'ensenyament en català a les escoles de València continua estancat i considera que “el model anomenat multilingüe podria posar fi a la vehicularitat preferent de la llengua històrica i territorial en els programes d'ensenyament en valencià”.
L'IEC defensa que la immersió lingüística és la clau pel progrés del coneixement de la llengua entre la població i és per això que adverteix que no es poden fer passes enrere en aquest àmbit. “És greument irresponsable suscitar controvèrsies sobre l'elecció particular de llengua vehicular en detriment dels objectius d'interès general que han de guiar els projectes educatius dels centres i les polítiques públiques d'ensenyament”, afirmen els responsables de l'estudi.
Els efectes perniciosos del multilingüisme en l'educació ja són prou evidents en l'àmbit de la universitat. “La docència en català a l'ensenyament universitari de Catalunya i les Illes Balears sembla que no avança”, detalla l'informe de l'IEC. I adverteix: “El multilingüisme que presideix l'aposta universitària contemporània, amb una potenciació destacada de l'anglès com a llengua vehicular, no hauria d'anar en detriment de la llengua catalana”. Un altre cop, és al País Valencià on el català en els nivells universitaris és testimonial, pel que fa als centres privats, o mínim a les facultats de centres públics.
Les xifres
És sobretot gràcies a l'impuls donat pel català com a llengua vehicular a l'escola que les xifres globals sobre el coneixement de la llengua són positives. L'informe de l'IEC subratlla que entre els anys 2003/2004 i el 2009/2010 s'han guanyat 500.000 parlants en l'àmbit dels Països Catalans. En conjunt, el nombre de persones que asseguren ser competents en l'ús oral de la llengua voreja els 10 milions, mentre que aquells que l'entenen són poc més de 12 milions.
Les regions on hi ha pitjor coneixement oral de la llengua són València, Alacant i Eivissa on hi ha bosses importants de població, que superen el terç, i que asseguren no saber parlar el català.
A Catalunya, les comarques amb menys competència lingüística són el Barcelonès i el Baix Llobregat. En aquests dos casos més de la meitat de la població sap escriure el català, però entre una quarta part i un terç no el saben parlar. El mateix passa a l'illa de Mallorca.
Pel que fa a sectors concrets de l'activitat cultural del país, les dades d'ús del català són especialment dolentes en els àmbits del cinema, la música i l'oci infantil.
L'estudi ignora la precarietat de la llengua als jutjats
L'informe de l'IEC fa una repassada a l'evolució de la llengua durant el 2010 en diversos àmbits de la societat. No aborda, però, un dels sectors en què el català es troba en una situació de més precarietat: els jutjats on l'ús escrit va a la baixa cada any.
Sí que analitza la incidència que per al futur del català tindrà les modificacions introduïdes en el marc jurídic vigent conseqüència del pronunciament de les més altes instàncies judicials de l'Estat. En aquest sentit es fa esment de la sentència del Tribunal Constitucional que va retallar l'Estatut i que es considera “una involució en tota regla, perquè ataca la consideració de preferent del català en l'administració”. També es valoren com a negatives les dues sentències sobre la immersió lingüística.