Calafell era fa setanta anys una localitat costanera que vivia abocada al mar i als pescadors. La platja del terme municipal estava plena de barques de pesca, de llaguts i d'una embarcació anomenada patí català, una espècie de catamarà que utilitzaven molt els banyistes locals per allunyar-se de la costa i remullar-se en època d'estiu. S'havia fet famós a principi del segle passat entre els socis del Club Natació a Barcelona i Badalona, i a partir de la dècada dels quaranta es va popularitzar per tota la costa catalana amb el disseny dels germans Mongé de Badalona. La fesomia que tenia la platja als anys quaranta ja no és la que té ara. A la platja no hi ha cap dels bots que van captivar la poesia de Carles Barral, l'editor i escriptor que va viure llargues temporades a la localitat, i molts d'aquells llaguts, bots de pesca i patins catalans es troben en varadors, on es deterioren pel pas del temps i la falta de manteniment.

Des del 2009, una colla d'amants de la tradició marinera del Baix Penedès van començar a recuperar vells patins catalans, també coneguts com patins de vela, i a promoure travessies per tota la costa catalana, contactant amb altres entitats amants de la navegació tranquil·la. I fruit de l'interès cada vegada més gran, al gener van constituir l'Associació Patí Català amb l'objectiu de recuperar el patrimoni nàutic català, fer cursos de navegació i recuperar l'ofici de mestre d'aixa, el calafat –l'artesà que projecta, construeix i repara embarcacions de fusta, un ofici que ara està gairebé a punt de desaparèixer–. En només un any de treball, el col·lectiu està treballant en la recuperació de vuit bots, dos dels quals ja són navegables –el Montserrat, un llagut amb vela llatina, i el Cherrie, un patí català amb vela Marconi del 1969–, ha contractat dos nois que van fer el curs ocupacional de fuster i calafat promogut per l'Ajuntament de Calafell perquè recuperin les embarcacions, ha iniciat una biblioteca marinera i ha preparat una desena d'audiovisuals sobre la vida marinera del poble.

El treball, que impulsen una vintena de voluntaris –la majoria amb patins catalans de propietat–, té l'objectiu de convertir l'antiga destil·leria que el marquès de Vilanova i la Geltrú, Salvador Samà, va obrir al poble el 1868, a tocar de l'estació de trens, en el futur museu del “llegat de la mar i del foment de les tradicions marineres”, com explica Josep Inglada, president de l'entitat. El projecte encara no té data, però es va construint de mica en mica amb l'esforç de voluntaris i la cessió d'embarcacions de tota la costa que compren al preu simbòlic d'un euro. “Molts dels propietaris ens les cedeixen quan els parlem del projecte i l'ús que hi volem donar”, explica Ferran Barri, periodista i membre actiu de l'entitat. Ara, l'entitat es tanca a les “drassanes” que han construït a l'antiga destil·leria i treballa en la recuperació dels bots per poder posar-los a la mar a l'estiu, al varador que tenen al costat de la Confraria de Pescadors. Quan es facin a la mar a l'estiu, amb els ulls posats en el futur museu, duran al pal la bandera del municipi. Fa dies, el govern local (CiU i el PP) va signar un conveni perquè portin la bandera i promocionin el nom del municipi a la costa catalana.