L'horticultura urbana, “tot un ‹boom›”
La capital catalana és escenari de nombrosos projectes de cultiu, fruit tant d'iniciatives públiques com privades
La crisi fa paralitzar la construcció de nous equipaments, i això facilita trobar espais buits
A finals dels setanta, John Seymour va publicar L'horticultor autosuficient, un dels manuals que ha esdevingut referència en aquesta matèria. Apareixia pocs anys després d'una altra crisi, la del petroli, i en la introducció Seymour apuntava a “una renaixença de l'hort com a font d'autoabastiment”. Tres dècades després, el renovat interès per saber d'on vénen els aliments i per aprendre a cultivar-los es fa evident també a la ciutat. “És tot un boom”, en paraules del responsable de la xarxa d'horts urbans de l'Ajuntament de Barcelona, Josep Ordóñez.
La capital catalana és escenari de nombrosos horts urbans. A banda de l'opció de fer-ne al balcó o al terrat de casa, hi ha qui prefereix cultivar directament la terra, en un solar on no s'ha construït. De fet, la crisi immobiliària ha tingut efectes positius per als horts urbans. Ordóñez fa al·lusió a la coneguda frase castellana que diu que “no hay mal que por bien no venga”, i recorda que la crisi ajuda a trobar espais disponibles, “si més no provisionalment”.
Els horts urbans que existeixen a Barcelona són ben diversos. Un dels exemples més coneguts és el projecte que impulsa des de finals dels noranta l'Ajuntament de Barcelona, destinat a persones majors de 65 anys. Ara, el consistori compta amb un total de 13 instal·lacions –de les quals dues disposen de granja– i 350 parcel·les, que es distribueixen per sorteig per un període màxim de cinc anys. Segons Ordóñez, l'horticultura és molt beneficiosa per a la gent gran, perquè a més de donar-los una ocupació, els fa fer exercici físic i els permet consumir productes que han fet créixer ells mateixos i que són molt sans, ja que s'obliga a utilitzar tècniques d'agricultura ecològica. A més dels usuaris de la tercera edat, unes poques parcel·les són cultivades per persones amb discapacitats, en risc d'exclusió social o en règim obert.
L'Ajuntament de Barcelona assessora també, a través de l'Agenda 21 Escolar, els centres educatius que volen posar en marxa un hort.
L'hort, també per aprendre anglès
Al CEIP Antoni Brusi, situat a la Vila Olímpica, el projecte de l'hort va començar amb una idea de les mestres d'anglès. Van instal·lar unes taules de cultiu a la terrassa de l'escola, hi van plantar diversos vegetals i van etiquetar-los en la llengua que ensenyen. Un any després, des de l'escola es va demanar a la Universitat Pompeu Fabra que li cedís uns terrenys que limiten amb l'escola per fer-hi un hort més gran, on pogués participar tot l'alumnat. Segons explica la directora del centre, Glòria Rodríguez, aquest és el vuitè any de l'hort.
Espais de trobada de veïns de totes les edats
Altres horts que es poden trobar a Barcelona són fruit de la iniciativa privada. El de Porta, que creix en el solar d'una immobiliària que de moment no hi ha construït res, n'és un. Fa alguns anys, un veí va instal·lar-hi la primera parcel·la, segons expliquen la Yolanda i el Javi, veïns de Nou Barris. Poc a poc, altres persones s'hi han anat sumant, fins a superar la desena de parcel·les. Tot i així, encara hi ha una àrea on es pot cultivar que “promet”, diuen rient la Yolanda i el Javi. L'hort de Porta és, a més, un espai de relació entre el veïnat. El David, de 14 anys, hi participa des de fa temps i diu que ho fa gràcies a l'ajuda “dels companys de l'hort”.
També és resultat de la iniciativa veïnal l'hort Pienc, encara que en aquest cas es tracta d'un projecte comunitari. El terreny no ha estat repartit entre els diferents participants, i les decisions es prenen de manera col·lectiva: la feina és compartida i els fruits també ho són. Està situat darrere l'Espai Jove de l'Eixample, en un solar de propietat municipal, i va néixer fa aproximadament un any i mig, tot i que amb anterioritat l'espai ja havia estat terra de cultiu.
L'hort Pienc és un projecte que té vocació d'obertura al barri, i és en aquest sentit que s'han realitzat diversos tallers, sobre plantes medicinals o compostatge per exemple. Fins i tot, al març es va celebrar una calçotada popular. El cultiu és ecològic, i ara el col·lectiu que hi treballa està implementant un projecte de recuperació i reestructuració de l'espai que es basa en la permacultura. Tot i així, la Mercè Jara, una de les impulsores de la proposta, apunta: “Som molts, i també permetem que cadascú pugui investigar l'agricultura a la seva manera”.
L'Stuart, una de les darreres persones en incorporar-se a l'hort Pienc, buscava des de feia mesos un projecte d'agricultura ecològica –àmbit en què va treballar durant vuit anys– dins de la ciutat. Ara, l'hort li permet endur-se a casa “petits premis al final del dia”.
