Què el va portar a lluitar contra la mutilació genital femenina?
A còpia d'anar a Casamance, era inevitable implicar-se en la cooperació. Aquest era un tema molt tabú, però quan vaig saber que en pobles com ara Thiobon es practicava al 100%, vaig decidir posar fil a l'agulla: és un atemptat contra la dona i els drets humans. Havia de néixer prouablacions.cat.
Tenint present que l'ablació és una pràctica prohibida al Senegal des del 1999, no és sorprenent que continuï practicant-se?
La tendència dels estats és condemnar-ho, i a Gàmbia també fa poc que es va prohibir. Però a les poblacions petites és impossible arribar-hi, perquè allà la societat ho és tot, i ningú ho empaita. No hi ha prou infraestructura.
Podríem dir que és una iniciativa de domini masclista?
Segurament devia néixer així, però a Thiobon, concretament, va ser una dona qui hi va introduir la pràctica fa relativament poc. Els homes segueixen tenint una culpa passiva perquè prefereixen casar-se amb una dona a la qual se li hagi practicat l'ablació. Però són les mateixes dones les que més ho estan facilitant, per tradició familiar.
La societat margina les dones que no han estat mutilades?
Cada vegada menys. Quan un poble decideix que no s'ha de practicar més, tothom ho accepta. A Thiobon, des que vam signar un acord a principi de l'any passat, no hi ha hagut cap més ablació.
Com es pot aconseguir aquest canvi de consciència social?
Prou Ablacions el que està fent és accelerar el procés. En ser contra la llei, el missatge a poc a poc va influint en els alcaldes. Però és important el fet que ells saben veure fins a quin punt són importants les ONG. Ens veuen com els Reis Mags. I com que en cap cas no volen perdre la cooperació, ens solen fer cas. A mi aquest equívoc ja em va bé, perquè per a un fi noble com aquest, el fi justifica els mitjans.
Això vol dir que aportar recursos és imprescindible?
A Diattacounda hi ha el problema que no hi cooperen ONG. Jo hi he hagut d'anar amb les mans a la butxaca, i convèncer-los a canvi de res és molt més difícil. A més, hi ha dones que es dediquen professionalment a practicar l'ablació.
Aleshores, quin marge de maniobra hi ha?
Doncs tenir el suport de gent que sí que estigui integrada en la societat i que pugui moure els fils. A Mlomp, Kawadir i barris de Thionck Essyl hem aconseguit el compromís ampli, amb més de 1.600 signatures, d'eradicar-la.
A banda d'arribar a més pobles, el pas següent és oferir atenció mèdica a les afectades?
Estem en contacte amb Teranga i la doctora Teresa Sallés per començar a treballar en la construcció d'una casa de maternitat a Thiobon. També volem millorar la salut sexual i reproductiva de la dona.
Comentaris
Aquesta iniciativa esta molt bé, pero per què no es preocupen també d'erradicar la mutilació genital masculina ??? Una pràctica aberrant que es segueix duent a terme a casa nostra; no cal anar-se'n a l'Àfrica per veure-ho.
Identificar-me. Si ja esteu registrats, abans d'enviar un comentari us heu d'identificar.
Registrar-me. Per opinar sobre aquesta notícia cal estar registrat.
El Grup Hermes no es responsabilitza dels comentaris fets pels usuaris ni els comparteix perquè enten que són responsabilitat exclusivament seva. Per aquest motiu tots els comentaris es veuran signats amb el nom, els cognoms i la població de llurs autors.
El Grup Hermes es reserva el dret de no publicar els comentaris que no s'ajustin a aquestes normes.
Si té problemes per fer comentaris comprovi les solucions als problemes més habituals a l'apartat corresponent a l'ajuda.