INGER ENKVIST
PEDAGOGA, AUTORA DE ‘LA BUENA Y LA MALA EDUCACIÓN. EJEMPLOS INTERNACIONALES' (EDICIONES ENCUENTRO)
“Motivem els alumnes però no arribem a la instrucció”
“Occident està llençant per la finestra una educació que era l'enveja del món i la marca de la nostra identitat”
“El jove ha d'aprendre a treballar amb certa regularitat, ha d'aprendre bons costums en l'estudi per formar-se com a persona”
“Comprendre una lectura no és només desxifrar les paraules, és aprendre-ho tot”
La indústria informàtica ha guanyat. S'ha acabat imposant a la societat
Vostè reivindica més rigidesa en l'educació. Per què?
He treballat de professora a ESO, a batxillerat i a la universitat i he vist que sense cap tipus d'ordre ni una educació sistemàtica els alumnes no aprenen. I tampoc agraeixen la llibertat que els donem els adults sense que ells l'hagin reclamada. Veig que Occident està llençant per la finestra una educació que era l'enveja del món.
Anem enrere?
Ens estem quedat retardats per tres raons. Una: perquè sense una bona educació anem cap a la mediocritat i en la competició entre els països ens estem quedant enrere. Dues: perquè estem perdent el nivell de coneixements que teníem i que ha estat la base de la nostra societat, la nostra marca d'identitat. I en tercer lloc: en l'educació de l'ésser humà el jove ha d'aprendre a treballar amb certa regularitat, ha d'aprendre bons costums en l'estudi perquè això ajuda a formar-se com a persona, a ser responsable,a posar-se una meta i a arribar-hi. Això no ho aprèn un nen que sempre pot fer el que li dóna la gana.
Això passa també a casa...
És un corrent cultural que veiem en la societat, en la família
i en l'escola. Va començar cap als anys seixanta a Occident amb la contracultura i ho veig com a expressió del nivell de benestar a què s'hi havia arribat. De cop la gent tenia un marge, no havia de treballar en tot moment per sobreviure, i els fills del famós baby boom van assumir que el seu nivell de vida, la societat, la llibertat, la democràcia... eren drets adquirits i no perillaven. Per això van pensar que podien expressar el seu desacord i no passava res i, de cop, van creure que podien viure a Occident sense sotmetre's a una exigència en l'educació, ni al respecte per l'estat, ni per les lleis... i que no passava res!
La societat es va relaxar i va decantar-se per la diversió i l'oci.
Per no molestar-los, ni tan sols se'ls obliga a llegir.
I sense lectura no s'arriba enlloc. La comprensió lectora i cultural, entendre la base de la nostra cultura, és bàsic. Comprendre una lectura no és només desxifrar les paraules, és tot el que un sap! Si un alumne no llegeix, no escolta el professor, no l'entén, no estudia la matèria... és impossible aprendre i comprendre el món. Això és una tragèdia per a cada individuu i una tragèdia per a la societat. És molt perillós.
No s'entén la història de la pintura si no es coneix la Bíblia.
Per exemple. Però és que avui en dia l'escola ha deixat d'entregar els elements culturals bàsics exigibles per entendre la nostra societat i molts pares es pensen que anant a l'escola els seus fills ja en tenen prou. No!
Està en contra determinades teories pedagògiques.
S'ha dit als professors durant massa temps que s'ha de donar lliberat, que l'ensenyament ha de ser lúdic, motivar el nen... i es motiva, es motiva i es motiva però no s'arriba mai a la instrucció, a la transmissió de coneixements. Això és infantilitzar els nens, que mai arriben a adquirir la maduresa necessària per actuar com adults. L'educació es queda en el pur entreteniment. Si no entenen una novel·la, juguen amb màquines o s'envien SMS, perquè això sí que ho saben fer! És molt trist.
La introducció massa aviat de la tecnologia a les aules pot ser nociva?
Arribarà un moment que els nens no sabran ni escriure. Aquí es veu com la indústria informàtica ha guanyat i s'ha imposat a la societat. Els països més preparats són els que no utilitzen molta tecnologia a les aules, sobretot en l'escola obligatòria ni tampoc en el batxillerat. Perquè la tecnologia i la informàtica s'han de fer servir després d'haver adquirit les bases. La millor màquina de totes és el nostre cervell i és aquest el que s'ha d'educar.