La producció de cervesa ha entrat al mercat de les delicadeses. En els últims anys, ha proliferat la producció de cerveses artesanes, moltes relacionades amb productes autòctons i amb edicions molt limitades. A mig camí entre les més habituals, les de gran públic i aquestes, hi ha un grup que s'ha creat el seu propi públic consumidor i que s'obre camí en mercats propers als punts de producció.

L'activista gastronòmic Pep Nogué diu que n'hi ha una trentena actualment a les comarques gironines, però, no s'atreveix a fixar un nombre exacte per a les de producció limitada. Així comencen a sonar i a tenir mercat cerveses com Volcànica –de la Cuina Volcànica garrotxina–; Keks –feta amb fajol de Batet de la Serra–; Bianyenca –de farro de la Vall de Bianya–; Popaire –elaborada per un grup de pescadors de pops roquers de Blanes–; De Dues –d'ordi i blat de la Vall d'en Bas–; Marina, de Blanes; la Lybica, de la Cerdanya..., per citar-ne només unes quantes. Totes, però, tenen en comú que són de producció artesana, és a dir, amb ingredients naturals i no pasteuritzades. Per això, tenen un xic de pòsit i, per això, segons explica Nogué, han de tenir la cura que tenen els vins i caves. “Entenc la cervesa artesana, com un producte efímer, una elaboració personal que no es tornarà a repetir destinada a un consumidor de ment oberta i que es vulgui sorprendre constantment”, afirma Pep Nogué. Segons ell, quan es té sed el millor refresc és l'aigua. “La cervesa l'hauríem de beure amb parsimònia. Segons quina, amb trago llarg, i segons quina altra, amb trago curt”, afirma. Durant els últims quaranta anys, al mercat hi ha hagut la cervesa tipus Pilsen amb un grau divers d'amargor i un punt de carbònic semblant. Posteriorment, han anat arribant les cerveses d'importació, sobretot alemanyes i belgues i, des de fa només dotze anys, han començat a sortir microcerveseries, de petit format –amb produccions d'entre 200 i 600 litres–, que no es pasteuritzen, que no es filtren i l'aroma de les quals es modifica a mesura que van envellint.

Els ingredients d'aquestes cerveses són l'aigua, les maltes, els cereals no maltejats en algun cas, els llúpols i els llevats. A part, per donar-los caràcter s'aromatitzen amb productes tan diversos com la ratafia, el celiandre, el cardamom de Guatemala, safrà de Jiloca, pells de cítrics, pebres, fava Tonka, genciana, verdura rostida o productes làctics. Molts dels productors de cervesa artesana opten per productes lligats al seu territori per personalitzar-les, més enllà de l'ús i del tractament dels ingredients més habituals.

El seu mercat és limitat. Així, se'n troben a cerveseries de qualitat, restaurants que volen un producte diferenciat i botigues de productes alimentaris artesans i de qualitat. Pep Nogué, no obstant, alerta de la importància de no caure en un esnobisme cerveser.