Nens a la deriva

La televisió era considerada per molts, fins no fa pas gaire, la principal amenaça a l'autoritat educativa dels pares i a la capacitat de concentració dels nens i nenes en els estudis. Eren temps en què els adults havien de vetllar perquè els seus fills no quedessin enganxats a la petita pantalla i als seus missatges contraproduents.

Ara, però, la cosa s'ha complicat. Internet està guanyant terreny a la tele a gran velocitat i la major part dels menors ja disposen d'un compte de correu electrònic, així com de perfil en xarxes socials com ara Facebook. Molts, a més, es poden connectar a internet a través del telèfon mòbil o altres dispositius a casa, a l'escola, al gimnàs o a la biblioteca pública.

Els infants, doncs, tenen accés a un amplíssim ventall de continguts (res a veure amb el minso grapat de canals de televisió dels seus pares) i això multiplica el risc que s'enfrontin a informacions o relacions perilloses.

Una mostra recent del Centre de Seguretat de la Informació de Catalunya (Cesicat) a nens i nenes de 8 a 14 anys, feta durant la Festa dels Súpers de l'octubre passat, revela que el 77,5% tenen un compte de correu electrònic (14 punts més que fa dos anys) i el 70,8%, perfil a Facebook o Messenger (20 punts més que el 2009). Però el que és veritablement inquietant és que només la meitat dels pares saben que els seus fills utilitzen alguna xarxa social i, tot i que tan sols el 10% dels adults admeten que els seus nens naveguen sols, el percentatge de menors que diuen que naveguen sense control parental es dispara fins al 45%.

Les dades del Cesicat difereixen una mica de les de la macroenquesta EU Kids Online, feta a 25 països europeus, segons la qual el percentatge de nens entre 9 i 16 anys de l'Estat espanyol amb perfil en una xarxa social és del 56% (un 11% entre els infants de 9 a 10 anys, i un 42% entre els d'11 a 12, edats en què està prohibit tenir un compte a Facebook). Tant una enquesta com l'altra, però, subratllen el fet que els menors disposen de molts llocs per connectar-se a internet sense supervisió paterna.

“Els pares no saben com poden controlar els seus fills: són usuaris d'internet que vénen del món analògic i poden saber com i quan naveguen a casa els seus fills, però no el que fan amb el portàtil o el telèfon intel·ligent a l'escola, al centre cívic o al gimnàs”, avisa Tomàs Moré, tècnic del Cesicat, que recentment ha editat una guia de navegació segura per internet per a infants i adults. “Les xarxes socials, d'entrada, són molt bones, però tenen forats de seguretat en la privacitat [com s'ha demostrat amb Facebook] i qualsevol pot accedir a les fotos que s'hi pengen, per exemple”, alerta Moré.

Mario Izcovich, psicòleg expert en educació, infantesa i adolescència, coincideix amb Moré que “la tecnologia no té res de dolent, tot i que sí que pot ser-ho l'ús que se'n faci”. “El problema és si es dedica massa estona a l'ordinador i a la tele i no hi ha alternatives”, avisa. Izcovich denuncia que hi ha molts pares que utilitzen tant la televisió com internet “com un cangur” i “no porten els nens al teatre, al cinema ni realitzen altres activitats d'esbarjo”. “Molts nens passen moltes hores connectats a internet, però desconnectats de la família”, critica el psicòleg, i posa com a exemple el fet que, en moltes llars, hi ha un televisor i un ordinador per habitació.

Per mirar de canviar aquesta dinàmica, Izcovich suggereix als pares que el proper Nadal no es limitin a regalar jocs d'ordinador als fills perquè juguin sols. Moré ens regala un consell per a l'any nou: “No dimitiu del paper de pares, que no sabeu mai a qui l'esteu delegant”.