La contraportada
El calendari més alegre
La Fundació Astres posa a la venda un calendari sobre el contacte amb l'art de persones disminuïdes que acudeixen al centre d'ocupació
Magnífic calendari el que ha editat per al 2012 la Fundació Astres i que ha posat a la venda al preu de deu euros, per recaptar fons per al centre ocupacional per a persones amb disminucions psíquiques –aquest eufemisme que utilitzem per referir-nos a gent que es considera que no assoleix uns paràmetres mínims d'intel·ligència analítica–. Les dotze fotografies del calendari il·lustren el treball artístic que han fet prop de 60 nois i noies que assisteixen al centre, en col·laboració amb l'artista plàstica Clara Sullà. Un exercici de pensament sobre el món, la tolerància, el coneixement, l'opció de futur i d'una naturalitat inabastable per als dogmàtics de la gran intel·ligència analítica i incapacitats per reconèixer la simple existència de la intel·ligència emocional i del veritable gaudir de la vida.
El calendari ha estat fotografiat en blanc i negre –exactament com l'exclusiu calendari Pirelli– per qüestions estètiques i de facilitat per enviar el missatge com cal. Agafem com a exemple les cares dels protagonistes en la fotografia de portada i que reproduïm en aquesta mateixa pàgina. A la bellesa alegre que contagien els seus rostres satisfets i riallers no els cal pas gaires més colors que els que veiem. En cada plana aquests nois i noies representen, a través d'un objecte de l'artista Clara Sullà, un tros de la lluita per la vida, d'un món millor, de més respecte, de més tolerància, i de futur. El títol del treball, que mereix ser visitat en exposicions a on calgui, és el de “l'art fet sensibilitat”. Ho corroboren les cites literàries, algunes dels propis models i d'una lucidesa esfereïdora, i d'altres apreses i assumides d'algun gran poeta o pensador.
La Montse, una de les responsables, em va relatar la trista anècdota que en alguna botiga de moda del centre s'havien negat a comprar el calendari argumentant que no el podien penjar perquè els que hi sortien “eren lletjos”. Quina paradoxa, quanta ceguesa per part del qui pretén vendre bellesa i ni tan sols la sap reconèixer quan la hi passen per davant dels morros.