Una sèrie de circumstàncies m'hi van portar, jo havia tocat el violí i a la família s'havia treballat molt la fusta. Un dia vaig tenir la inquietud de fer un violí elèctric, vaig començar a investigar, em va agradar i alhora va tenir acceptació. En aquest camp hi havia peces fetes en sèrie a la Xina o a Romania, però no peces de lutieria fetes a mà, a consciència, ben ajustades, amb fustes de màxima qualitat... Potser som quatre o cinc a tot el món, els que ens hi dediquem així.

La manera de tocar-los és la mateixa, però en el fons són dos instruments diferents, com ho són la guitarra espanyola i l'elèctrica. Uns fonocaptors dins del pont reben les vibracions de les cordes i les envien a l'amplificador. Per tant, es perd la forma clàssica perquè no cal tenir la caixa de ressonància del violí acústic.

La meva idea com a lutier era recuperar l'estil del renaixement, quan els grans mestres com Amati o Stradivari van perfeccionar els instruments de corda fregada per respondre a les necessitats de l'època. Ells eren mestres en moltes disciplines (matemàtiques, física, botànica, geometria...) que van convergir en uns instruments fantàstics. En l'actualitat això s'ha perdut, i la lutieria actual tendeix a reproduir aquelles creacions i innovar poc. Potser el que jo faig està una mica més a prop d'aquella idea aplicant-hi a més coneixements en electrònica i mecànica. Jo intento fer el so més net possible i després que els músics els treballin com vulguin...

Els meus instruments estan pensats per a músics avançats, ja siguin de Granollers o de Moscou, que puguin tocar amb grups de jazz, rock, pop... Cada cop és més habitual trobar-hi solistes i, en funció de l'amplificador, podrien tocar a sales petites o al Sant Jordi. Faig instruments pràctics i forts que, per una mica més del que costa un de produït en sèrie, es pot elaborar a mida de l'usuari. La clau és encertar-la amb la fusta triada, ja que determina l'estètica i el so final, que variarà molt en funció de la porositat, la flexibilitat, la duresa... Dos instruments idèntics amb dues fustes diferents canvien moltíssim.

Els primers anys les vendes van créixer molt, però darrerament la crisi ho ha frenat tot. Ara la intenció és obrir-me a mercats estrangers amb algun distribuïdor i fer altres ginys, com ara un pont per electrificar un violí acústic. De tota manera, no busco grans fortunes, sinó viure mínimament bé amb el que faig, que és el que m'agrada. Tots ho hauríem de fer.