Refusen el català en un recurs d'estrangeria

La Direcció General de la Policia (DGP), depenent del Ministeri de l'Interior, ha instat una advocada barcelonina a traduir al castellà un escrit que hi va presentar en català relacionat amb un cas d'estrangeria. La policia dóna a l'advocada deu dies de temps per dur a terme la traducció i, en cas contrari, “procedirà a l'arxiu d'aquest escrit, sense cap altre tràmit”.

La resolució de la DGP està datada el 19 de desembre del 2011, just un dia abans que el Congrés de Diputats ratifiqués l'elecció de Mariano Rajoy com a president del govern espanyol. El document és la resposta al recurs d'alçada que, amb data 13 d'octubre del 2011, va presentar l'advocada Marina Gallés oposant-se a la denegació d'entrada a l'Estat d'una ciutadana llatinoamericana que va ser interceptada a l'aeroport del Prat.

“Aquest recurs el vaig redactar, com he fet sempre en casos similars, en català. Fins ara no havia tingut problemes i aquest cop me'l van retornar instant a la traducció”, explica Gallés. L'advocada considera que és l'administració qui ha d'assumir el cost de la traducció, tal com fixa la llei, ja que el català és llengua oficial a Catalunya i cooficial a l'Estat.

“Jo he actuat correctament”, sentencia. De fet, la llei faculta el ciutadà a dirigir-se a l'administració en la llengua oficial que vulgui, sense necessitat de traduir-ho al castellà. L'argumentació de la Direcció General de la Policia és ara una altra i reclama la traducció perquè l'escrit va dirigit a un ens de l'administració que es troba radicat “fora del territori de la comunitat autònoma de Catalunya”.

L'assistència de Marina Gallés a l'aeroport del Prat de Llobregat es va fer pel torn d'ofici del col·legi d'advocats. Aquell dia va assistir dos immigrants més a qui tampoc es va permetre entrar a l'Estat. Contra aquestes denegacions també va presentar recurs redactats en català. En aquests dos casos no ha tingut resposta.

El problema del català a la justícia s'arrossega des de fa dècades. Les últimes dades sobre sentències en català, per exemple, fixen que el 85% de les sentències judicials es van redactar en castellà, atenent dades de l'exercici 2010. El nombre de sentències en català va augmentar durant l'any 2005, però des de llavors ha continuat la davallada, malgrat les actuacions de les diverses entitats de juristes per la llengua, per exemple.