Hi va haver un temps en què la vida de cavalls, mules i ases no era gens plàcida. Carregades, les pobres bèsties, fins a multiplicar diverses vegades el seu pes, eren indispensables per a traginers i pagesos, carreters i bastaixos, d'entre una corrua d'ocupacions, i qui no tenia diners per mantenir-ne un a casa, es veia obligat a llogar-lo al veí, perquè diverses vegades a l'any li era menester. A casa, el sogre explica a qui el vulgui sentir que de jove ell i el seu pare carregaven el carro amb sacs de sorra de la riera de Caldes i els duien dia sí i dia també cap a Barcelona, en una feina que s'allargava tot un jornal.

De carros com el del pare del sogre, ahir, a Sant Andreu en van desfilar una bona colla. Des dels que duien cistells de recollir el raïm en la verema, fins als que anaven carregats amb soques de ceps o sacs de llana –de la mateixa que en gastaven per fer matalassos i coixins–, fruita i verdura i, fins i tot barrils de cervesa, que la centenària Damm tampoc no va faltar a la cita. Els animals que els traginaven, això sí, lluents i pentinats com un bé de Déu, nets i brillants com no s'haguessin imaginat mai que arribarien a anar si haguessin viscut 50, 60 o 70 anys enrere. Són uns animals molt bells i formidables.

Hi va haver una època en què la vida dels cavalls i bèsties de tir, com la de tants altres animals, era prou dura. Però ara la recordem traient els animals en lluïment i llençant quilos de caramels a la canalla. A la cavalcada de Sant Andreu, també s'hi van veure carruatges de senyors, i fins i tot la capella centenària de Sant Antoni Abad, restaurada recentment per l'Ajuntament.

A més dels Tres Tombs de Sant Andreu, ahir també es va celebrar la festa a Valls, Martorell, Taradell (coneguda com “La Festa dels Tonis”, i que enguany va homenatjar l'activista cultural Lluís Perona), Cerdanyola del Vallès, Navarcles, Polinyà, Roda de Ter. Demà dimarts, festivitat de Sant Antoni Abad, les tres passades es faran a Vilanova i la Geltrú, Vilassar de Dalt i Sabadell, entre d'altres.