En 78 planes d'una llibreta petita va relatar i justificar l'assassinat dels seus pares a ganivetades, al pis que compartien a l'Hospitalet de Llobregat, poques hores després d'executar-los i de prendre's una beguda calenta a la cuina. “Amb lletra clara, va fer un relat coherent i sense cap taca”, va assegurar la fiscal Elena Contreras. Ahir, Francisco José López Sánchez, de 42 anys, ho va explicar, amb excessiva naturalitat, davant d'un tribunal popular de l'Audiència de Barcelona, que el jutja pel doble parricidi.

L'acusat va detallar que la matinada del 4 d'abril de 2008 estava molt nerviós i es va aixecar diversos cops del llit. “Vaig fumar-me un cigarret i vagament recordo que vaig trobar-me amb un ganivet a cada mà a l'habitació del meu pare. Estava mig adormit i l'hi vaig clavar en un costat. Després, vaig anar a l'habitació de la mare, la de matrimoni; estava asseguda, i també li vaig clavar un altre ganivet.” La fiscal va afegir que el pare malferit es va arrossegar per terra fins a l'habitació de la seva esposa, on va morir. “Vaig pujar el pare al llit. Els vaig tancar els ulls i els vaig tapar amb una manta”, va declarar el parricida. “Per què els va matar?”, li va preguntar la fiscal, que va qualificar el doble crim de “cruel i salvatge”. L'acusat va explicar que estaven endeutats fins al capdamunt i que volia estalviar als pares el tràngol que fins i tot els desnonessin. Tenien un negoci de pneumàtics a Sant Andreu de la Barca i es va incendiar. “Havíem de pagar indemnitzacions, i ens vam haver de vendre el meu pis, l'apartament i hipotecar el pis on vivíem. I no paraven de trucar-me de les caixes.”

“Tenia voluntat de posar fi a tot plegat”, va dir el processat. No ho va fer. Després del crim, es va autolesionar el pit lleument, i –segons la fiscal– va fer vida normal al pis, amb el cos present dels pares. “Hi havia cuques i larves?”, li va etzibar la fiscal. “Sí, moltíssims”, va admetre l'acusat, que va precisar que, sis mesos després del crim, a l'agost, va marxar a viure al pis de la seva xicota, i perquè els veïns no sentissin la pudor dels cadàvers va posar ambientadors per tota casa i fregava el terra amb lleixiu. Va reconèixer que alguns veïns se li queixaven de pudors i els va dir que els pares eren fora amb uns familiars. La putrefacció el va delatar. Deu mesos després, el 13 de febrer de 2009, els Mossos, amb una ordre judicial, van trobar els cadàvers. Quan va ser detingut, López va confessar els crims.

La fiscal va considerar que es tracta de dos assassinats amb traïdoria, perquè els pares, d'uns 70 anys, estaven adormits i no es van poder defensar. A més, va indicar que López va cobrar la pensió dels pares tot el temps que va amagar el crim. Per tot això, va sol·licitar que sigui condemnat a 40 anys de presó, amb 25 anys de màxim compliment. La defensa va precisar que els pares estaven desperts i, per tant, rebaixa els crims a homicidi, més l'atenuant d'ofuscació pels deutes, i vol una condemna de 14 anys. És, possiblement, el primer parricidi de la voraç crisi financera que el 2008 va esclatar als Estats Units.