Gallardón tanca la porta al català als òrgans judicials de l'Estat

El ministre de Justícia, Alberto Ruiz-Gallardón, ha tancat la porta aquest dimecres a l'ús del català, el basc i el gallec als òrgans supraautonòmics de la Justícia. Segons Gallardón, aquesta possibilitat comportaria despeses de traducció que haurien d'assumir o bé les persones que impulsin els escrits o bé les comunitats autònomes on es parla la llengua cooficial. Tot plegat, ha dit, té una “difícil solució” i per tant el millor és que es faci ús del “privilegi” de tenir una “llengua comuna” que “és oficial a tot l'Estat” i a la què cal recórrer en aquest tipus de casos.

En la seva compareixença al Congrés dels Diputats, Gallardón també ha recordat que el TC ja es va pronunciar sobre els consells autonòmics de Justícia a la seva sentència de l'Estatut, i va dir “molt clarament” que ha d'existir “unitat jurisdiccional”. La sentència, ha recordat Gallardón, va dir “amb rotunditat” que els consells autonòmics de Justícia “no poden ser òrgans de govern del poder judicial”, és a dir, que “no podran tenir competències en matèria de nomenaments, ascensos, inspecció i règim disciplinari, perquè això queda reservat directament al CPGJ”. Per tant, segons Gallardón, cal buscar “formules adequades” per donar resposta a la “sempre convenient proximitat de la Justícia als ciutadans”. El ministre també ha apuntat que els acords respecte a l'oficina judicial i en matèria de traspassos s'abordaran bilateralment amb els territoris.