La consellera d'Ensenyament, Irene Rigau, va anunciar ahir una altra retallada en el seu departament –la segona consecutiva– malgrat l'augment del nombre d'alumnes pel curs vinent, que el govern estima en uns 15.000. En una compareixença al Parlament per presentar el pressupost pel 2012, Rigau va admetre que no li agrada tornar a passar la tisora, però va assegurar que la qualitat de l'ensenyament no se'n ressentirà.

Tal com va passar l'any passat, en què hi va haver un increment de 21.000 alumnes amb la mateixa plantilla docent, la consellera preveu suplir el decalatge entre estudiants i professors mantenint l'augment d'una hora de docència en l'horari dels professors en detriment del temps destinat a la preparació de classes i de reunions.

Rigau també veu factible mantenir els plans d'excel·lència i de lluita contra el fracàs escolar del govern, malgrat les penúries econòmiques amb una millor “optimització” dels recursos existents. Per exemple, invertint els 197 milions d'euros que el govern calcula que s'estalviarà en la baixada de sous prevista per als docents en polítiques educatives. El govern mantindrà, d'aquesta manera, el pressupost en aquest capítol (1.810 milions d'euros) en un nivell lleugerament inferior al de l'any passat (1.869 milions).

El muntant global, però, experimenta una davallada de 238 milions d'euros respecte del 2011 i de 627 respecte del 2010, segons les dades d'Ensenyament. L'oposició va retreure a la consellera que, per primer cop en la història, el govern ha retallat el pressupost en Ensenyament. Rigau va justificar el fet en la “necessitat de reduir el dèficit un 30% en dos anys” i va assegurar que el seu departament ha guanyat pes percentual en el global del pressupost de la Generalitat des que governa CiU.

Govern i oposició també van discrepar en temes com ara el de l'ampliació de les zones per a la preinscripció a les escoles de Barcelona, que els partits d'esquerra consideren que perjudica els centres públics. Però, sobretot, es van discutir per la retallada d'un 20% en les escoles bressol municipals, que, segons l'oposició, posa aquests centres al caire de l'abisme. El govern espera, però, que els diners que han d'arribar de l'Estat alleugin l'ofec financer de la Generalitat.