Ferran Adrià assegurava ahir que se sentia “com quan esperava els Reis Mags”. Feia dos dies que no dormia d'il·lusió per inaugurar l'exposició d'El Bulli al Palau Robert de Barcelona, un recorregut per la història d'un restaurant que ha canviat el paradigma de la cuina al món. El president Artur Mas preguntava als assistents quin país de la dimensió de Catalunya seria capaç de crear un fenomen com aquest, com a exemple per evitar la desesperança en temps de crisi. Però no era aquell un moment per pensar en el fred (que per sort ahir encara no havia arribat, “si no Adrià segur que ens faria un gelat calent!”), sinó per sentir l'escalfor del reconeixement en casa pròpia d'una feina de prestigi internacional.
“La mostra obre el mateix dia en què nosaltres obriríem la nova temporada del restaurant, i ha sigut casualitat”, comentava el multipremiat cuiner, que va fer sortir a escena tot l'equip que l'acompanyarà en la nova aventura amb El Bulli Foundation el 2014. Precisament quan ha de destacar alguna peça de l'exhibició es queda amb la portada del Financial Times en què s'anunciava que el restaurant de Cala Montjoi tancaria dos anys: “Va tenir molta repercussió però ningú es va creure que tancàvem!”. Doncs sí. Tanquen per reinventar-se, però a les sales del Palau Robert es pot gaudir de tot el que ja han inventat: “M'agrada molt el panell on es veuen tots els plats que han creat”, em deia Helena Rakosnik, “però és molt difícil triar”. El seu marit, Artur Mas, estava molt content que el seu aniversari hagués coincidit amb una inauguració festiva (li van cantar l'aniversari feliç!) i segurament no va passar per alt el pastís d'aniversari que servia El Bulli (de paper plegable).
L'exposició és plena de tecnologia i efectes audiovisuals però a tothom li encantaven les coloristes figures de plastilina que reproduïen els aliments amb què muntaven els plats: “Els guardàvem en un magatzem i era la manera de saber exactament quina proporció havíem posat de cada cosa”, explicava Albert Adrià, a qui apassiona la capsa de xocolates: “Reflecteix perfectament l'esperit del que fèiem: tecnologia, creativitat, força...”. El germà de Ferran, que ara amplia la cocteleria 41º i busca local per obrir un restaurant mexicà (“M'encanta el menjar ètnic i m'agradaria preparar tamales, ceviche... tot amb la filosofia del Tickets”), ha estat molt implicat en la campanya que han dut a terme 62 restaurants per recaptar diners amb les seves tapes per al Casal dels Infants del Raval. “Hem servit 40.000 tapes i hem recollit 20.000 euros, però l'any que ve volem donar-hi més publicitat perquè vagi a més”. Al seu costat, Joan Roca estava d'enhorabona i feliç perquè li acaben de concedir el Grand Prix de l'Art de la Cuisine 2011 de l'Acadèmia Internacional de la Gastronomia, que aplega institucions d'aquesta mena de 22 països. El guardó també el tenen Ferran Adrià i Juan Mari Arzak, que ahir també era al Palau Robert. No hi va faltar tampoc Carme Ruscalleda (amb brusa d'Etro colorista), Ly Leap i els consellers Irene Rigau i Ferran Mascarell.
La mostra, comissariada per un entusiasta Sebastià Serrano, estarà oberta un any i tots els que la visitin no poden deixar de parar atenció en dos buldogs importants. El primer, de bronze, que dóna nom al restaurant (la primera propietària Marketta en tenia uns quants i els deia bullis) i l'últim, el que va fer Christian Escribà per al comiat final, el 31 de juliol. Una de les ànimes d'El Bulli, Marc Cruspinera, m'explicava l'àrdua tasca de recerca que han fet per donar vida a una retrospectiva que no obvia les vinculacions d'El Bulli amb l'art ni el futur: hi podeu veure una maqueta del que serà la Fundació, obra d'Enric Ruiz-Geli. Adrià va recordar ahir que tot el que allà es cuini en el futur es passarà directament a internet, que continuarà la seva vinculació amb la universitat de Harvard i que ja està fet el guió del film que Hollywood vol rodar a El Bulli. Falta saber qui seran el director i els actors.


































Comentaris
Donçs el senyor Adriá de fet ens pot donar un "bell exemple" de triomfar al mercat de la Restauració; Molta gent d'abans tenía costum d'anar, cada cop que feien un viatge, a indrets "exclusius" per el tracte i la confiança. Bensegur no fossi el flequer, amic d'en Cyrano de Bergerac, que pagaba literatura amb pastisos. L'época dels espadatxins al costat de la zona portuaria del Seine, les pensions on el llogater feia fora als soldats que no pagaven la cambra, el teatre on es parlava de política amb rima i algú volía "finir" al Molìere i pujar al Racine de nou cap a l'interés dels cortesans, el flequer abarallat amb l'esposa i la filla només mirant el calaïx i tot plé de pergamins, lloes de grans senyors, comerç d'embolics i emboçats amb garrotes cercant per els bercers quelcun amagat.
No volía pas escriu-re-ho però no puc deixar de fer-ho. La meva enveja professional de poder gaudir de creativitat a la cuina i la costum, donçs jo també he vist feines "ja fetes" ( en el bon sentit de la paraula) que només demana "continuadors" només fa falta recordar-vos, permeteu el tracte, a grans convencions de cuiners per tot arreu discutint de "criteris" de "bona cuina" i tecnologíes de gran "avenç" com el "coure" amb nitrògen....(noi que crema). Si aneu cap al cel Americà recordeu-vos de la lleugeressa de l'éxit i gaudi-u (gaudiu) de la feina feta.
Identificar-me. Si ja esteu registrats, abans d'enviar un comentari us heu d'identificar.
Registrar-me. Per opinar sobre aquesta notícia cal estar registrat.
El Grup Hermes no es responsabilitza dels comentaris fets pels usuaris ni els comparteix perquè enten que són responsabilitat exclusivament seva. Per aquest motiu tots els comentaris es veuran signats amb el nom, els cognoms i la població de llurs autors.
El Grup Hermes es reserva el dret de no publicar els comentaris que no s'ajustin a aquestes normes.
Si té problemes per fer comentaris comprovi les solucions als problemes més habituals a l'apartat corresponent a l'ajuda.