Subtil, quasi imperceptible, però constatable i històric. La població de Catalunya ha experimentat durant el 2011 un descens de 1.802 persones, quedant en 7.432.830 segons l'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat). Es tracta del primer cop, des de la Guerra Civil espanyola (1936-1939), que el cens de població de Catalunya experimenta un retrocés. Tot i el descens en les dades generals a Catalunya, el saldo és positiu per a les comarques gironines, on s'han guanyat 99 habitants, passant dels 734.465 de final del 2010 als 734.564 del 31 de desembre del 2011. Segons les dades de l'Idescat, el 31 de desembre, a la demarcació, hi ha 368.789 homes i 365.775 dones.

Es tracta del primer cop, des de la Guerra Civil espanyola (1936-1939), que el cens de població de Catalunya experimenta un retrocés.

Un any després de la fi del conflicte armat, el 1940, el cens franquista sobre la població de Catalunya va fixar una xifra de 2.890.974 habitants, amb un descens aproximat de 30.000 persones segons l'últim cens que havia realitzat la Generalitat republicana, el maig del 1936. Tot i que el recompte del 1940 s'ha considerat poc creïble, pels mitjans emprats i per la voluntat del nou règim de minimitzar els efectes devastadors del conflicte armat, ja s'evidencia la pèrdua de població. El conflicte va tenir a Catalunya un impacte de prop de 50.000 persones en víctimes mortals, a les quals caldria sumar els milers de ciutadans que el febrer del 1939 van passar la frontera camí de l'exili.

Amb més o menys credibilitat en les xifres, el cert és que a partir del 1940 el cens català va començar una lenta però incessant remuntada que amb el pas dels anys es va veure animada per les diverses onades migratòries de la postguerra, el boom de naixements dels anys seixanta i l'arribada de la nova immigració de la dècada dels noranta fins arribar al rècord de 7.434.632 habitants de l'any 2010. Ara, la frenada en la corba de creixement, amb aquestes 1.802 persones de menys cal atribuir-la a un altre episodi: és el fenomen de la crisi econòmica que es va començar a deixar sentir el 2008. La recessió, que es tradueix en una falta de llocs de treball, està provocant el retorn d'immigrants als seus països d'origen i la generació de nous emigrants, catalans que es veuen forçats a marxar a l'estranger per buscar-hi un futur professional.