Dirigir una escola o un institut públic de Catalunya serà, d'ara endavant, més complicat. No n'hi haurà prou amb haver superat les oposicions al cos docent i posseir una certa experiència com a ensenyant. A partir d'ara caldrà, a més, acreditar coneixements, tenir almenys quatre anys d'experiència com a director, presentar un treball escrit i superar una prova i una entrevista personal, segons va anunciar ahir la consellera d'Ensenyament, Irene Rigau, després de la reunió del Consell Executiu.

Rigau està convençuda que bona part de la responsabilitat en la lluita contra el fracàs escolar rau en la qualificació dels directors i professors, i està decidida a prendre mesures per millorar “la qualificació” dels equips directius. “En molts casos el que diferencia la qualitat dels centres públics i dels privats és el tipus de direcció”, afirma la consellera.

Amb aquesta premissa, el Departament d'Ensenyament obrirà divendres una convocatòria per acreditar 80 directors. Els interessats podran presentar les sol·licituds entre dissabte i el 5 de març. Després es farà el procés de selecció, i com a màxim el 25 de maig ja hi haurà la llista de seleccionats.

La nova fornada de directors professionals no substituirà –de moment– els actuals directors de centre, que podran continuar en el càrrec si obtenen un informe positiu en acabar el seu mandat. La idea del govern és que els directors que han accedit al càrrec per aquesta via vagin ocupant les places que quedin lliures, per a les quals tindran preferència. “L'objectiu final és que quan hi hagi vacants hi pugin aspirar persones degudament acreditades i no haver-les de formar després”, va explicar Rigau.

Però el pla de la consellera, que ja estava previst en la llei d'educació de Catalunya, aprovada durant el mandat del tripartit, presenta alguns inconvenients, segons el parer d'alguns docents. “No crec que la mesura anunciada per Ensenyament serveixi per reduir el fracàs escolar. Més important que la formació com a directors és que els responsables dels centres tinguin habilitats socials, sàpiguen motivar, tractar amb la gent i coneguin el claustre de professors”, assenyala Montse Garrofé, directora de l'institut Cavall Bernat de Terrassa. “És millor que el director sigui algú que coneix el centre, l'entorn, els alumnes i les famílies, i no pas algú que ve de fora”, afegeix.

Montse Ros, portaveu de la secció d'ensenyament de CCOO, comparteix amb el govern la necessitat que hi hagi “una bona direcció” als centres, però avisa que també “calen recursos, un bon sistema educatiu i una bona direcció política”. Ros alerta del risc de fer “descansar en excés la responsabilitat de la gestió dels centres en el director, com passa sovint en l'escola privada, en lloc de buscar un “equilibri entre un projecte coherent i el respecte a la creativitat personal de l'equip docent”.