Una trucada maldestra a la direcció del Museu del Mamut de Barcelona va ser clau per poder atrapar el lladre del robatori prehistòric. El detingut, Manuel G.A., va demanar 100.000 euros per tornar els objectes sostrets, un preu molt inferior al de les peces robades, valorades aproximadament en mig milió d'euros. El detingut va exercir el càrrec de director d'aquesta empresa privada des de final
del 2009 fins a l'estiu del 2011, a través d'un acord establert amb el propietari del museu, un home d'origen rus. Segons fonts pròximes a la investigació, l'exdirector hauria comès el robatori per venjança, per algun problema de caràcter personal o econòmic amb el propietari.

Els Mossos d'Esquadra van confirmar, la nit del furt, que la porta principal no estava forçada i que el sistema d'alarma havia estat desactivat, i és que segons determinen les gestions que van fer els investigadors, el detingut es va adreçar la nit del robatori amb el seu propi vehicle, “tipus ranxera”, i va accedir a l'interior del museu amb un joc de claus que encara conservava de la seva etapa com a director. Després de cometre el delicte, es va endur les gravacions de les càmeres de seguretat i va transportar els objectes robats fins a un petit magatzem de la seva propietat situat a
Cerdanyola del Vallès. A l'interior d'aquest local, els Mossos d'Esquadra hi van trobar vint-i-quatre ullals de marfil de mamut d'entre 30 i 40 quilograms, una banya de rinoceront, un con de pell, 600 euros en metàl·lic, un disc dur enregistrador amb imatges de les càmeres de vigilància i un comandament
a distància del museu.