El nombre d'estrangers sense papers condemnats que van ser expulsats o que voluntàriament van tornar al seu país es va duplicar el 2011, ja que es va passar de 87 a 178 casos. Aquest creixement va ser motivat per una major aplicació de la llei d'estrangeria en tots els estaments –policial, judicial i penitenciari–, i per l'entrada en vigor de la circular 1/2011 als penals de Catalunya, que afavoreix que els reclusos en situació irregular compleixin la condemna al seu país d'origen o la llibertat condicional quan han complert gran part de la condemna.

En aquest sentit, la consellera de Justícia, Pilar Fernández Bozal, que ahir va presentar l'evolució estadística de la població reclusa, va assegurar: “Els reclusos agraeixen que se'ls informi bé, com saber que no obtindran la regularització administrativa pel fet d'estar a la presó, i busquen altres alternatives.” El director general de Serveis Penitenciaris, Ramon Parés, va ser més directe: “Abans això era un pecat mortal, i davant l'actual situació, hi ha hagut un canvi de cultura. A l'Estat espanyol, la nostra circular s'aplica des del 2007.”

La consellera i el responsable de les presons catalanes també van detallar els factors que podrien haver influït en l'estancament, per segon any seguit, de la població reclusa després d'una dècada de creixement desbocat. La previsió feta el 2008 estimava que les presons catalanes tindrien avui 12.000 interns, quan en són 10.513, uns 400 menys dels previstos per l'actual direcció de la conselleria. Amb tot, Catalunya, amb 140 reclusos per cent mil habitants, té una taxa força alta respecte a la mitjana europea, que és de 128 reclusos, segons Parés.

Tot i alertar que encara és un període curt per marcar una tendència, la consellera va explicar que un dels motius d'aquesta suau davallada del nombre de reclusos és la reforma del Codi Penal que va entrar en vigor a final del 2010, que redueix les penes de presó per delictes de tràfic de drogues. Aquests reclusos suposen el 38% dels penats estrangers i el 20% dels espanyols, un percentatge que amb la reforma s'ha reduït un 1,79%. Un altre factor, lligat a la reforma, és la disminució, per primer cop des del 2000, del nombre de presos preventius, que se situa en un 18% (1.771) del total de reclusos. Un segon fenomen és el poblacional, a causa de la crisi. La reducció de la població autòctona també es reflecteix en el fet que, per primera vegada des de fa una dècada, el nombre de reclusos espanyols baixa, i el col·lectiu d'estrangers creix però a un ritme “contingut”.

La consellera va dir que mantindrà el model català penitenciari, “que en aquests 28 anys ha apostat per la cohesió, i per complir l'objectiu constitucional de la reinserció”. Va precisar que els reclusos que compleixen el final de la condemna en llibertat condicional només reincideixen en un 15% dels casos, mentre que els que compleixen la pena tancats tornen a delinquir en un 45% dels casos. En aquest sentit, Parés va admetre que han de fomentar la concessió de llibertats condicionals, ja que a Catalunya se situa en un 9%, mentre que a l'Estat puja fins al 15%.

Pel que fa als incidents, l'any passat 140 reclusos no van tornar a la presó després d'un permís (un 0,47%) i cap es va evadir. D'altra banda, la plantilla penitenciària es va reduir en 120 professionals (4.930) per la directriu de no cobrir jubilacions.