Després de més de tres dècades excavant l'Antàrtida en condicions extremes, científics russos han arribat finalment al llac Vostok, que es troba amagat sota una capa de 3.769 metres de gel. Han obert, per tant, una via d'accés a l'aigua més antiga i pura del planeta, un hàbitat que s'ha mantingut aïllat durant milions d'anys i que, per tant, pot ser una font de coneixements de molt d'interès: pot aportar informació tant sobre noves espècies com sobre els canvis climàtics a molt llarg termini o la possibilitat de trobar vida en altres planetes. Per això, el director de l'expedició russa, Valeri Lukín, va comparar la importància d'arribar a aquest llac amb la del primer vol a l'espai del cosmonauta soviètic Yuri A. Gagarin (1961) “per la seva complexitat tècnica, importància i singularitat”.

Potser no li falta raó, perquè aquesta era una de les poques fronteres que l'home encara no havia pogut travessar. Aquesta setmana ho ha aconseguit, però els resultats que se'n derivaran encara es faran esperar, ja que no serà fins al desembre, durant el pròxim estiu antàrtic, quan es podrà començar a extreure aigua del llac, que té una superfície de 15.690 km² (més o menys, la meitat que Catalunya).

“És possible que hi trobem microorganismes fins ara desconeguts”, explica German Leitchenkov des de l'institut rus de recerca científica. La possibilitat que hagin evolucionat per adaptar-se a unes condiciones extremes sota la capa de glaç del pol sud no és gens descartable, segons els experts. El fet de trobar vida en unes aigües com aquestes, supersaturades d'oxigen, seria una troballa equiparable a la dels investigadors nord-americans que, l'any 2010, van descobrir al fons d'un llac a Califòrnia un bacteri capaç de créixer a partir d'arsènic, un fet que va revolucionar la investigació sobre la vida.

Els tècnics creuen que arribaran al fons del Vostok el 2013 o el 2014, ja que calculen que el lloc de la perforació podria arribar a tenir fins a 700 metres de fondària. L'aigua del llac es manté líquida gràcies a l'escalfor geotèrmica i a l'aïllament que proporciona el gel que el cobreix. Precisament, Lukín creu que hi ha possibilitats de trobar formes de vida termòfiles o extremòfiles, és a dir, que es desenvolupin en ambients calents o extrems. Amb tot, el director de l'expedició russa creu que les derivades de l'estudi del llac poden ser molt més àmplies: la seva exploració serà fonamental per determinar els canvis naturals del clima que es produiran durant els pròxims mil·lennis, ja que el Vostok és una mena de termòstat aïllat de la resta de l'atmosfera i de la superfície de la biosfera durant, almenys, catorze milions d'anys. Així, els científics esperen que els acosti a com era la vida a la Terra abans de l'època glacial i també que aporti pistes sobre si pot existir vida en condicions tan extremes com les que es poden donar a Mart o a Europa, una de les llunes de Júpiter.

I és que les condicions són extremes ja a nivell de superfície. Va ser allà on es va mesurar la temperatura més baixa registrada a la Terra, -89,2º, i de fet els investigadors van marxar de la zona, foragitats per l'hivern antàrtic l'endemà mateix que la broca entrés en contacte amb l'aigua. Ara caldrà esperar que torni l'estiu a l'anomenat sisè continent per reprendre les investigacions.