Les smart cities –o ciutats intel·ligents– són un nou model de ciutat que aprofita les noves tecnologies per fer ciutats més eficients, ecològiques i orientades a la ciutadania, amb un resultat final que ha de ser la prestació de més serveis a un cost menor.

Lleida i Sant Cugat són les dues localitats pilot perquè les empreses tecnològiques, liderades per Abertis Telecom i Indra, testin noves aplicacions tecnològiques i informàtiques per aconseguir aquest propòsit. D'un primer conveni de bones intencions signat el 2010, s'ha passat a un pla estratègic fet a mida de les dues ciutats i amb un termini d'execució de deu anys.

Moltes de les solucions són conegudes i aplicades amb èxit arreu del món, però la singularitat del projecte català és l'aplicació integral.

El pla consisteix en el control i la gestió del transport públic perquè els usuaris coneguin a temps real i mitjançant pantalles o via telèfon mòbil les línies, les freqüències de pas i el temps d'espera dels busos. O les places buides dels aparcaments i les zones blaves i verdes de cada zona. També el reg de parcs i jardins mitjançant sensors que calculen la necessitat d'humitat i estalvien en consum d'aigua i energia. En aquest sentit, també s'usen energies alternatives, sobretot la solar, en equipaments com ara escoles i pavellons, per abaratir costos d'aigua calenta i calefacció. Control d'electricitat per apagar llums i climatització en espais sense gent i en l'enllumenat públic. Aquestes innovacions ja han generat a Lleida un estalvi del 20% en el consum d'alguns edificis públics.

Una altra aplicació en marxa és la instal·lació, també amb sensors, als contenidors de brossa o papereres per alertar de quan és necessari buidar-los i així estalviar en rutes i benzina dels camions.

La regulació semafòrica i el control d'accessos a les ciutats és un altre projecte que es treballa no només perquè una càmera fotografiï els infractors sinó també per detectar, per exemple, vehicles robats o buscats per la policia.

En els serveis a les persones també s'evoluciona en la teleassistència d'avis i malalts, que es convertirà en breu en una mena de GPS o la telesalut per controlar i atendre els pacients i fer-ne un seguiment a distància.

Finalment, la gestió administrativa i les licitacions seran, cada vegada més, en línia; s'afavorirà, així, la simplificació burocràtica, ja que s'estalviarà molt en paper i comunicacions certificades o postals. En són un exemple els avisos per mòbil i els SMS certificats que aplica des del 2008 l'Ajuntament de Lleida i que ja han generat un estalvi de 60.000 euros.

A Sant Cugat, per exemple, han fet una primera passa, com ja va publicar aquest diari, per aplicar un seguit d'aquestes innovacions en un sol carrer, tant en enllumenat i aparcament com en contenidors i semaforització.

Un dels projectes estel·lars és el vehicle elèctric. Proliferen els punts de càrrega, tot i que són pocs els cotxes amb aquesta energia. Lleida ja ha licitat la primera compra de vehicles híbrids per a la Guàrdia Urbana i ara ho farà per visitar la Seu Vella.