D'entrada a una persona de lletres pures –com és el meu cas– li podia sobtar ahir entrar a quarts de deu del matí al Cercle Esport de Figueres i trobar-s'hi una trentena de persones escoltant una conferència en anglès de la contribució de Leibniz a l'àlgebra. Però estaven escoltant una xerrada del professor alemany Eberhard Knobloch –que pel que expressaven les cares i els comentaris dels assistents va ser molt i molt profitosa–, que formava part d'unes jornades de commemoració del centenari del naixement del matemàtic Ferran Sunyer i Balaguer. I no se m'acudeix cap millor homenatge per a una persona que va dedicar la vida a les ciències exactes que tot un matí de conferències i debats sobre algoritmes, càlcul i història de les matemàtiques, en record seu.

Segons va explicar ahir Manuel Castellet, president de la Fundació Ferran Sunyer i Balaguer, que promou els actes del centenari, la intenció d'aquest homenatge és potenciar la figura d'aquest matemàtic nascut a Figueres, que va viure a Vilajoan i Barcelona. “Va ser un dels matemàtics més destacats a Catalunya, però molt desconegut perquè va néixer amb una discapacitat física total. No va caminar mai, no va escriure mai sol, però el cervell li funcionava de manera molt creativa. Va ser guardonat amb moltíssims premis i fins i tot va treballar per a la marina americana, però no va crear escola perquè no estava vinculat a la universitat”, explicava ahir Castellet.

Les jornades d'ahir anaven destinades a estudiosos de les ciències exactes i a universitaris –ahir n'hi havia de vinguts de diversos punts de Catalunya i l'Estat espanyol–, però tenen una segona part avui al matí oberta a un públic més ampli, perquè es parlarà de la figura de quatre matemàtics catalans: Lluís Santaló, Ferran Sunyer i Balaguer, Albert Dou i Josep Teixidor. I la difusió de la figura d'aquest matemàtic figuerenc massa desconegut no acabarà aquí. Els pròxims mesos encara hi haurà la publicació dels treballs de Sunyer i Balaguer.