Lilian Thuram diu que la fred de Barcelona no és res comparada amb l'hivern gèlid de París. Convidat per la Fundació del FC Barcelona i el Departament de Benestar Social i Família, ha estat aquesta setmana a Barcelona per participar en la campanya sobre valors Som el que respectem. Néixer a Guadalupe, emigrar a França amb 9 anys, guanyar-se un lloc al món del futbol, ser un ídol –sobretot quan va ser campió mundial el 1998– i veure món ha estat un procés d'aprenentatge que diu que encara no s'ha acabat. Ara li toca moure consciències des de la fundació que duu el seu nom per intentar que la gent vegi que ni el racisme ni el sexisme no porten enlloc.

Vostè que ha jugat a futbol en diferents països i ha vist el comportament de la gent en els camps, creu que el que criden pot ser termòmetre de com és la societat del país? De
si és més o menys racista?

No ho sé, cada estadi té un tipus de públic. A Barcelona, on vaig jugar dos anys, no em vaig trobar amb uns ultres com els d'Itàlia o de França. En el cas del Barça no em sembla que sigui un camp molt racista. Hi ha moltes famílies amb nens...

Vol dir que a Itàlia i a França hi ha més racisme que a Catalunya?

Per a mi no és important saber si un país és més racista que un altre. És important veure si tenim prejudicis o no; i em sembla que tots en tenim. És normal perquè són idees i actituds arrossegades del passat. Si la gent entén que tots tenim algun prejudici cap a l'altre, si en som conscients, podem començar a treballar-ho.

Què vol dir?

Que tothom pensi en ell mateix i sigui honest: segurament qui cregui que no té prejudicis, té algú al seu voltant que sí que en té. Prejudicis contra les dones, contra els negres... Entenc, per exemple, que la gent tingui prejudicis contra les persones de color negre, perquè la història ens ha portat aquestes diferències. És una situació que s'hereta i la duem a l'inconscient. Es té en ment l'esclavitud i se'ns considera inferiors. La gent encara ara parla de races. Què vol dir raça? És una construcció històrica, perquè sabem que tots venim de l'Homo sapiens. Però es necessiten uns referents: hi ha qui vol creure que el color de la pell dóna unes qualitats o uns defectes. Que els de color negre som més forts físicament que els altres. O que si algú és intel·ligent no pot tenir un cos fort, o que els esportistes forts no poden ser intel·ligents. Els
prejudicis mouen la societat.

Aquest matí ha estat amb entitats que treballen amb víctimes de violència masclista. Un altre tipus de
prejudicis molts violents...

Vivim en un món en què el referent
és l'home. Algú ho dubta? El sexisme
encara existeix i el veiem a la televisió, els grans governants són homes... Podem tenir la intel·ligència de fotografiar la societat i veure com podem fer-la
una mica millor. Insisteixo, cal fer una feina, hem d'entendre que la societat d'avui és herència del passat...

I comença a tenir resultats
aquesta feina?

Va endavant! Deixem enrere la història i mirem endavant. Quant de temps fa que les dones poden votar a Espanya? Vuitanta anys? És molt poc temps. Per què durant segles les dones no van comptar? Doncs perquè l'home és superior i ja està! Si comparem els anys 30 del segle passat amb ara, les coses han canviat, oi? Canvien perquè tens gent que treballa per al canvi. Són els que diuen: “Això no és normal.” El fet de parlar de racisme i de sexisme ja és bo, perquè molta gent pensa que no existeixen. Molts homes ja ho veuen que estan en una situació privilegiada, però no els convé reconèixer-ho.

No li negaré que hi ha canvis, però ara, amb la crisi econòmica, és innegable que a Catalunya i a França han crescut els partits xenòfobs, els que usen missatges fàcils i racistes...

No només a Catalunya i a França,
a tot Europa!

Exacte, a gairebé tot Europa. Ha guanyat pes el missatge que els que vénen de fora treuen la feina als autòctons, per exemple...

És un argument molt vell: culpar l'altre. Encara, fins i tot, que l'altre sigui del
mateix color. Els polítics apliquen allò
de “divideix i venceràs” per fer-se la
feina més fàcil. Necessiten un cap
de turc. Així la gent no pensa en el
que realment és important.

En la lluita contra el sexisme pot ser important que cada cop hi hagi més dones que dirigeixin empreses o tinguin responsabilitats. Per lluitar contra el racisme i la xenofòbia, és important la visibilitat de persones com
vostè: un esportista d'èxit, admirat, negre i que es dedica a difondre un clar missatge d'igualtat?

La societat necessita referents per canviar la ment de les persones. És qüestió de mentalitat, de coneixement, de cultura... I no només de deu o vint anys... El sexisme s'ha transmès de generació en generació, perquè a l'home ja li ha anat bé. És molt difícil per a un home reconèixer que és igual que la seva dona... i el mateix passa entre les persones de diferent color. Vull que la gent entengui que la jerarquia amb la persona blanca a dalt i la persona negra a baix va existir fins al 1990 amb l'Apartheid a Sud-àfrica, que tenia el suport de països europeus. Les colonitzacions europees a l'Àfrica no són tan antigues. La meva mare va néixer el 1947 i va viure tot això.

Vostè insisteix que som hereus del nostre passat, de la nostra història... però els infants d'ara, que veuen que el president dels Estats Units és negre, ja neixen en un món diferent, no?

Va al que li dic: es necessiten referents. Si un nen que és del Barça, que juga a futbol, té Eto'o com a jugador preferit... no veurà malament les persones de
color negre. És necessari que treballem per tenir una ment més oberta, perquè l'educació elimina prejudicis.

Mai ha tingut prejudicis? Ni tan
sols quan era petit?

Encara ara tinc prejudicis. Jo mateix
he de treballar cada dia per lluitar contra els meus prejudicis. Per això dic que no hem de tenir por de tenir-ne, sinó que hem d'intentar entendre per què els tenim i superar-los. Gairebé sempre són emocionals. Sents que una persona et fa por, però no entens per què. Si en som conscients, podem fer una feina educativa i parlar-ne. Estic convençut que només de parlar-ne tranquil·lament ja és
bo per anar cap a canviar les coses.

O sigui, que és una feina que ha de
fer cadascú amb si mateix...

Cadascú pot pensar si creu que és igual als altres o si es veu superior. Si et veus superior, creus que no tothom és igual. Perquè hi ha qui creu que la cultura europea és superior a l'africana.

Tal com parla, sembla que ja doni
per fet que mai es podrà eliminar
del tot el racisme de la societat.

No crec que sigui impossible eliminar-lo, però sí que tinc clar que es necessita temps. Sóc de Guadalupe. Deixi-m'ho dir, perquè és important: el 1848 va ser la fi de l'esclavitud al meu país. El meu avi va néixer només cinquanta anys més tard, la seva vida va ser diferent de la dels seus avantpassats. I mira'm a mi, avui sóc aquí parlant amb vostè. El racisme és una construcció intel·lectual i política. El color de la pell no determina ni defectes ni virtuts de l'individu.

És cert, hem canviat: l'esclavitud entesa com s'entenia fa segles no existeix, però encara queda molta desigualtat i poca justícia social.

Vull pensar que cada generació lluita per la justícia social. Ho hem vist amb el 15-M. Això és buscar justícia social. Cada generació lluita a la seva manera. L'esclavitud no és com abans, el sexisme tampoc... Hem de denunciar-ho, parlar-ne, anar a buscar un món diferent. Durant segles el racisme va ser un sistema d'estat, els europeus tenien les seves colònies i els traficants feien diners venent persones. Se'n parla, de tot això? És l'origen dels prejudicis cap a les persones de color negre. Vaig néixer el 1972 a Guadalupe i tinc uns prejudicis que vénen del passat. La manera de fer, de pensar i d'actuar depèn d'on has nascut i crescut.

I de com t'expliquen la història...

A Espanya molta gent encara parla de
la raça. Què vol dir la raça negra? Res. Però si utilitzes tranquil·lament aquesta expressió vol dir que veus la vida i la
gent d'una manera particular. Vol dir que el color de la pell és molt important per a tu. Un dia estàvem mirant una
marató i un amic meu em diu: “Els de
raça negra són molt forts.” El vaig fer adonar que la raça negra no existeix,
tot i que siguem de colors diferents, i
li vaig explicar que els maratonians kenyans són més veloços, no per ser negres, sinó perquè viuen en alçada, enmig de la natura i estan més preparats.

Els últims anys s'ha parlat de si cal una llei que castigui els crits racistes en els camps de futbol. Què en pensa?

Sí, s'ha de castigar. Un crit racista
en un camp de futbol és una mostra d'una persona racista. Tot i que no ho vulguin reconèixer, ho són. Calen lleis perquè visquem tots junts i millor.

Seguint amb el futbol, els últims
Barça-Madrid no han estat gaire
nets: Mourinho va posar el dit a l'ull
a Tito Vilanova, Pepe va trepitjar
la mà a Messi...

Hi ha un àrbitre que és qui decideix
i aplica les lleis del joc. Són accions violentes que assenyalen debilitat. Si ets conscient de la teva força, no ho fas.
Si ho fas, és que tens por.

Sempre s'ha mostrat contrari a obrir una escola de futbol a Guadalupe. Molts col·legues seus ho han fet
al seu país d'origen.

Una escola de futbol no és el camí, el que cal és donar als infants una bona educació. I pel que fa a mi, personalment, el que em ve més de gust ara és treballar en la meva fundació. Sóc molt feliç en dies com avui en què podem col·laborar amb la Fundació del Barça i amb les nostres exposicions que guanyen premis.

Haurà de passar a la política per
seguir fent feina?

Què vol dir?

Si serà ministre?

No! Per ara, no. Mai se sap. M'agrada
parlar tranquil·lament de les coses i temo que la política no és ben bé això.