La cuina catalana inicia la conquesta de la Unesco

Si els castells són patrimoni de la humanitat, la cuina catalana també pot ser-ho perquè “ha arribat tan amunt com ells, té la seva força, és fruit de la feina d'un equip i a més té fortes arrels”. Ahir el president Artur Mas va donar suport amb aquestes paraules a la candidatura per demanar que la Unesco la reconegui el 2013 (de moment ho són les cuines mexicana i francesa) perquè cal “preservar-la i difondre-la, ja que és un dels elements que conformen la nostra identitat com a poble”, en paraules de Pepa Aymamí, la presidenta de la Fundació Institut Català de la Cuina. I com es promou la petició? Doncs amb una campanya que vol implicar la societat civil i les administracions i que s'iniciarà el 19 de març, dia de Sant Josep i de la crema catalana, amb una trobada del sector a la plaça Sant Jaume a la qual han estat convidats els castellers “per fer pinya”. Pel que fa al finançament, Aymamí “està oberta a les aportacions de tots” perquè això és “un projecte de país i l'èxit serà de tots”.

Com a eines per iniciar la proposta hi ha el Corpus Culinari Català, un inventari que aplega més de 1.000 receptes, amb els productes propis de la terra i les aportacions de moltes generacions de ramaders, agricultors, cuiners, universitaris... “A vegades s'ha considerat que les empreses culturals eren folklore i no és així. La cuina al nostre país uneix creativitat, talent i lideratge internacional i genera riquesa”, apuntava Mas.

Toni Massanés i Ly Leap són un bon exemple d'obertura de fronteres. Mentre el primer comentava que acaba de presentar la feina de component social i alimentació que es fa a la Fundació Alícia a la universitat de Yale, a prop de Nova York, el cuiner de l'Indochine de Barcelona recordava la sorpresa que li va provocar veure per primer cop un pa amb tomàquet. Tradició i futur.