El català guanya terreny
Un informe de Plataforma per la Llengua conclou que el català ha deixat de ser un idioma minoritari
El nombre de parlants ha crescut un 6% en set anys
Un dia després que el president de la Generalitat, Artur Mas, declarés en el diari Le Monde que “Catalunya podria ser un estat de la UE”, la Plataforma per la Llengua, entitat que s'autodefineix com l'“ONG del català”, va presentar ahir l'Informe Cat del 2012, un estudi sustentat en una cinquantena de xifres que ve a demostrar que la llengua catalana està guanyant terreny. Alguns dels ítems recollits en l'informe –el català és la 27a llengua del món en pes econòmic, és la 14a més parlada de la UE, ha incorporat 500.000 nous parlants (un 6%) en els últims set anys, el nombre de lectors de diaris en català ha crescut un 30% l'últim any...– confirmen el bon estat de salut del català.
Amb les dades a la mà, Josep Anton Fernàndez, membre de l'executiva de Plataforma per la Llengua, va voler deixar molt clar ahir que ja és hora de desterrar la idea que el català és una llengua residual. “No hem de lluitar per la seva supervivència perquè no som una llengua minoritària. Som una llengua europea de dimensió mitjana, com l'holandès o l'hongarès, i el repte és assolir el seu benestar”, va subratllar Fernàndez.
L'estudi presentat ahir, i que neix amb la voluntat d'actualitzar-se i possiblement ampliar-se cada any, recull 50 dades extretes de diversos informes. L'objectiu últim, segons va remarcar el director de Plataforma per la Llengua, Daniel Mundet, és esdevenir un “termòmetre per valorar la situació de la llengua en els diferents sectors”.
Aquest primer Informe Cat s'ha estructurat a l'entorn de vuit àmbits: dades sociolingüístiques, cultura i mitjans de comunicació, empresa i consum, acollida lingüística, ensenyament, justícia, oficialitat i reconeixement, i internet i noves tecnologies. En la majoria dels àmbits la millora és evident. N'hi ha algun, com és el cas de les noves tecnologies –el català és la 8a llengua més activa a internet– en què l'avenç és espectacular. Però també hi ha rèmores en sectors com ara la justícia, en què en els últims cinc anys el nombre de sentències redactades en català ha disminuït del 20% al 14 %.
Coincidint amb la presentació de l'informe, la Plataforma per la Llengua, que actualment té 3.000 socis, va llançar ahir una nova campanya publicitària. Es tracta d'un breu vídeo amb temàtica marinera amb el qual demanen suport als ciutadans de Catalunya per acabar de situar el català en el nivell de benestar òptim que li pertoca. Mundet va rebutjar el concepte de bilingüisme. “A Catalunya es parlen 250 llengües; el gran repte és convertir el català en la nostra llengua comuna.”
El nombre de lectors de diaris en català creix un 30% en un any
Tot i que el 24% dels espectadors asseguren que prefereixen mirar pel·lícules al cinema doblades o subtitulades en llengua catalana, l'enquesta La dieta cultural dels catalans, de l'any 2010, mostra que només el 3,1% de les sessions de cinema a Catalunya van ser en llengua catalana.
De baixa al jutjat i lluny d'Europa
Poques sentències
No és nou, però sí que sorprèn que l'àmbit de la justícia sigui pràcticament l'únic en què el català, en lloc d'avançar, recula. L'ús escrit del català per part dels jutges i magistrats va de baixa. Tant és així, que en els últims cinc anys, el nombre de sentències redactades en català ha disminuït del 20% al 14%. L'any 2010 el 85,5% de les sentències van ser en castellà, una tendència que ja ve de l'any 2005, quan el nombre de sentències en català havia augmentat lleugerament. La presència del català és encara més ridícula al Tribunal Superior de Justícia (TSJC), un òrgan que aspira a ser l'última instància jurisdiccional de tots els processos iniciats a Catalunya. Els magistrats del TSJC només redacten un 1,5% de les sentències en llengua catalana. Però no és només un tema de jutges i magistrats; tot i que el 88% del personal de l'administració de justícia admet tenir coneixements de català, només un 3% de les demandes són en català.
Res d'oficialitat
Un altre dels àmbits en què encara hi ha molta feina a fer és el de l'oficialitat i el reconeixement de la llengua. L'informe destaca que, ara per ara, tot i ser la 14a llengua més parlada de la UE, el català encara no és oficial a Europa. Per tal que ho fos, caldria que l'Estat espanyol en demanés el reconeixement, però mai no ho ha fet. El reconeixement del català també està pendent al Parlament espanyol. El Congrés dels Diputats és l'únic Parlament d'un estat de la Unió Europea que no permet l'ús d'una llengua pròpia de l'estat amb tants parlants com la catalana. Hi ha tot un marc legal que dificulta també l'ús del català. L'estudi de la Plataforma per la Llengua fa referència a 500 lleis que imposen o fan un tractament clarament afavoridor del castellà respecte a les altres llengües. Aproximadament 300 d'aquestes lleis afecten directament les empreses, especiament pel que fa a l'etiquetatge, la documentació, els tràmits i els rètols.
Només un 3% del cinema és en català
Els diaris en català han guanyat 220.000 nous lectors en l'últim any. Això vol dir un increment del 30%, fet que ha situat el nombre de lectors de diaris en català en gairebé un milió de persones. Amb aquesta espectacular pujada, motivada per l'increment i la diversificació de l'oferta de capçaleres, els lectors de diaris catalans sumen més de 976.000 persones, una quantitat mai assolida amb anterioritat. Segons el baròmetre de la comunicació i la cultura, els dos diaris en català més llegits són les edicions en català de La Vanguardia i El Periódico. El Punt Avui ocupa el tercer lloc, seguit, en quart lloc, per l'Ara.