Vigilats

La primera càmera de videovigilància es va col·locar a Mollet del Vallès, a l'Ajuntament, el febrer de 2001. Ara, a Catalunya, ja hi ha instal·lades en 82 municipis prop de 900 videocàmeres a l'espai públic que els cossos policials utilitzen per gestionar el trànsit, controlar l'accés a edificis públics o garantir la seguretat ciutadana. Els ajuntaments hi han anat apostant, malgrat que, tal com explica el director general de l'administració de Seguretat, Andreu Joan Martínez, “no ens trobem davant d'una allau de peticions; són dades assumibles”. Les càmeres es concentren als grans entorns urbans, sobretot a l'àrea metropolitana, Maresme i Vallès Oriental. Així, per exemple, al Baix Llobregat i al Vallès Occidental hi ha onze municipis, respectivament, que tenen autoritzades càmeres de videovigilància. Segons Martínez, Barcelona és la ciutat que en té més. De fet, van instal·lar les primeres càmeres a la plaça del Teatre i a la de George Orwell fa 11 anys, convertint-se en una de les urbs catalanes pioneres.

L'ús de les càmeres de videovigilància es va regular per primer cop a nivell estatal l'any 1997. Dos anys més tard, la Generalitat aprovava el decret que recull, entre altres punts, la creació de la comissió de Control dels Dispositius de Videovigilància de Catalunya, que té al capdavant el president del Tribunal de Justícia de Catalunya. “És un òrgan independent, molt tècnic i de gran contingut jurídic, que té com a finalitat garantir l'equilibri entre els drets dels ciutadans i la seguretat”, explica Martínez.

La majoria de les 867 càmeres, registrades a 31 de desembre del 2011, es troben instal·lades en edificis públics com ara ajuntaments, zones d'equipaments i jutjats. A continuació, per volum, hi ha les càmeres de trànsit i, finalment, les situades als carrers i places públiques.

Els ajuntaments tenen la competència per ordenar la instal·lació de dispositius per controlar el trànsit en les vies urbanes. Com apunta el director general, no tenen una finalitat sancionadora sinó gestora. Els consistoris només han d'informar a Interior de la seva existència i després el departament ho comunica a la comissió, que valora si emet o no un informe. El camí a recórrer és molt diferent en la resta de casos. Interior és qui té la competència per autoritzar-ne la instal·lació, després de rebre una petició argumentada del municipi, però requereix d'un informe previ vinculant de la comissió. “S'han donat casos d'informes desfavorables i les demandes s'han tirat enrere”, diu Martínez. Els ajuntaments, normalment, al·leguen que són espais on hi ha problemes d'ordre públic, es cometen delictes o es produeixen conductes incíviques. Els consistoris s'han d'ocupar del seu finançament, instal·lació, manteniment i seguiment.

Per Martínez, aquests dispositius “contribueixen a millorar la seguretat” i, sobretot, la percepció que tenen els ciutadans sempre que la instal·lació i ús s'emmarquin en la legalitat. Tot i que no és habitual, les queixes que arriben relacionades amb càmeres es traslladen a l'Agència Catalana de Protecció de Dades.