Verges i Albons

L'Associació de la Sopa de Verges, constituïda fa pocs mesos per institucionalitzar la feina de l'antiga comissió, va començar a preparar de bon matí uns 1.500 litres d'escudella repartits entre un rengle de 25 perols. El president de l'entitat, Joan Maria Brusi, calculava que podrien satisfer uns 2.500 comensals, que esperaven asseguts a la plaça Major que la cuita del brou s'acabés, als antics rentadors. Brusi, xef de la sopa vergelitana durant els darrers quinze anys, no tenia cap problema a revelar les proporcions dels ingredients principals: 25 quilos de cigrons, 25 més de mongetes, 50 de costella de porc, 50 més de xai i 50 de vedella, i, a més, patates, cebes, tomates, porros, fideus, arròs, sal i espècies. A la llista, però, hi falta l'ingredient secret del cuiner, que mai ha volgut revelar.

El pressupost de la sopa de Verges volta els 3.600 euros, però l'àpat –la tradició mana– és de franc. El ritual previ a la preparació va començar el diumenge de la setmana passada, amb la recollida de la llenya per alimentar el foc dels perols, i va continuar aquest cap de setmana amb la cercavila de recapte entre les llars del poble per aconseguir els ingredients. Al marge dels que es dediquen a la ramaderia o la pagesia, prosseguia Brusi, “ara el més habitual és que la gent hi col·labori amb diners”. També van posar a la venda alguns objectes de marxandatge –plats, gots i culleres amb el logotip de l'entitat– per acabar de quadrar els números. La festa es va cloure amb una audició de sardanes amb la Cobla Baix Empordà i un ball a la plaça amb Miquel del Roig.

Aquest no va ser l'únic àpat de carnaval d'ahir al Baix Empordà. A Albons, tal com marca la tradició, es va cuinar arròs. Prop de 200 quilos.

Capmany i Peralada

A Capmany, la celebració del dimarts de carnaval no es va limitar al ranxo, sinó que tot el dia va anar dedicat a la gastronomia. Antonio Aguilera –que té 80 anys i en fa 57 que es dedica a coordinar la preparació d'aquests menjars– va començar el matí preparant un bon esmorzar que va reunir unes quaranta persones. “Fem truites per a tothom, amb botifarra, cansalada, tot anticolesterol”, diu sorneguer. A continuació, amb el seu fill Joan i alguns altres companys de la colla, es van dedicar a preparar una immensa paella que compartirien unes 120 persones al migdia a la plaça del poble. I mentre els homes preparaven l'arròs, les dones de Capmany van començar a fer coure la carn del ranxo: uns 40 quilos de costelló, 40 més de carn de vedella, uns 20 quilos de salsitxes i un centenar de quilos de patates per pelar. Amb un bon sofregit d'all i ceba, i arròs, aquesta és la base del ranxo de Capmany que es va començar a coure a les quatre de la tarda en nou perols, i que a les set de la tarda es repartiria entre els prop de 800 participants, amb botes de vi a les taules i galetes i garnatxa de postres. L'esmorzar, l'arròs del migdia i el ranxo de final de tarda són gratuïts. “Aquí només cal portar la gana”, diu l'Antonio Aguilera, subratllant la implicació de tots els qui participen en la preparació dels menjars desinteressadament.

Els primers àpats de carnestoltes es van fer el cap de setmana. És el cas, per exemple, de l'Armentera, Llançà i Peralada, que van aplegar centenars de persones.

(Informació elaborada per Jordi Gonzalo, Emili Agulló, Esteve Carrera i Mar Vicente).