València desperta aquest dies del llarg hivern que ha viscut durant els últims anys de govern de Francisco Camps. La letargia ha donat pas a un efervescència inèdita en una societat que majoritàriament s'havia acomodat a la política d'aparador i grans esdeveniments. Però darrere del cartró pedra i de la imatge d'esplendor s'amagava una realitat ben diferent, la d'una administració a punt de fer fallida per la mala gestió dels seus governants, les conseqüències de la qual ha fet eixir aquesta societat al carrer per diu prou.

El despertar va arribar amb les dures retallades en el sector públic imposades pel govern d'Alberto Fabra el mes de gener amb la pretensió d'estalviar-hi 1.057 milions d'euros. Es manifestava de ple el buit en les arques públiques. La falta de liquiditat estava impedint satisfer el pagament del deute amb els proveïdors de l'administració autonòmica i abonar les subvencions a nombrosos col·lectius. Els diners tampoc arribaven ni a les universitats ni als col·legis ni instituts. Als centres de primària i secundària, la situació va explotar. Es va arribar a l'extrem del tall en el subministrament elèctric d'alguns centres. Les imatges d'alumnes que assistien a classe amb mantes van produir un efecte colpidor en la consciència social. Començaren les grans mobilitzacions de protesta.

Els valencians van respondre massivament a la manifestació convocada per la Plataforma en Defensa de l'Ensenyament Públic. Els greuges eren molts. Als impagaments de despeses de manteniment s'hi afegien vells problemes: els barracons, les ràtios superades, la no-substitució de les baixes del professorat, la falta de línies en valencià... i, com a colofó, la reducció del salari del professorat i l'acomiadament d'interins.

També va ser multitudinària la següent manifestació convocada pels sindicats per l'afectació a tot el sector públic. Entremig, el juí a l'expresident Camps per la causa dels vestits i la seua absolució va acabar d'encendre els ànims.

Des d'aleshores, les protestes s'han mantingut amb marxes als escenaris del “malbaratament” de l'era Camps (Ciutat de les Arts, circuit urbà de la Fórmula 1, aeroport de Castelló, Ciutat de la Llum a Alacant), i tancaments i concentracions als centres d'ensenyament. El govern valencià ha pagat per fi els endarreriments corresponents al 2011, però les estretors continuen i, amb elles, les mobilitzacions. Ara, però, amb un element més sagnant: la repressió.

La setmana passada, els alumnes de l'IES Lluís Vives de València es van concentrar com ho estaven fent habitualment a les portes del centre en protesta per les retallades. Van tallaven el trànsit i la policia va intervenir-hi. Amb males formes. Diversos estudiants resultaren ferits i un jove va ser detingut. La resposta va ser ben clara ahir a València. La societat valenciana emula ara aquella primavera àrab que va sorgir de la plaça Tahrir d'Egipte.