Màrqueting per amagar la tragèdia de Metrovalencia

El 3 de juliol de 2006, 43 persones van morir i 47 van resultar ferides en l'accident de metro més greu de la història de l'Estat. Un comboi de la línia 1 de València va descarrilar entre les estacions de plaça d'Espanya i Jesús. La investigació judicial i la comissió parlamentària, que sols va durar cinc dies a les Corts Valencianes, van cloure que l'accident únicament podia atribuir-se a una errada humana del conductor, mort també en la tragèdia.

La conclusió no ha satisfet mai els familiars de les víctimes, que associats reivindiquen des de fa cinc anys, cada dia 3 de mes, que tornen a investigar-se les causes de l'accident i que es depuren les responsabilitats polítiques.

Malgrat el pas del temps i el menyspreu i el veto de Francisco Camps, la seua reivindicació és viva. Sobretot després que es va conèixer que Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana (FGV), empresa pública encarregada de la gestió de Metrovalencia, va contractar pocs dies després de l'accident els serveis d'una consultoria per “alliçonar” els treballadors que havien de comparèixer davant les Corts. L'objectiu, segons consta en la documentació que s'ha difós a través del mitjans de comunicació, i ja en mans de la fiscalia, era aconseguir que tots ells testimoniaren que va ser un accident atribuïble al conductor. “(...) Ha estat un accident; no pot atribuir-se a cap deficiència tècnica, ni a cap desistiment de responsabilitats, ni a cap incompliment d'acords, ja que la línia 1 és segura.” La consultora va preparar un qüestionari perquè les seues contestacions foren creïbles i perquè tots els membres de FGV “diguen exactament el mateix”.

L'empresa, que va pagar un dinar als tècnics, ha justificat la contractació de l'empresa en la necessitat de “facilitar” el tràmit als seus assalariats. Però l'associació de víctimes, AVM3J, considera que hi va haver una clara manipulació. Insisteixen que la línia tenia nombroses deficiències de seguretat.