Aval sense fissures
Tots els magistrats de la sala del contenciós del TSJC estan d'acord a mantenir la immersió lingüística en les escoles catalanes
Entre els 22 jutges només hi ha un vot discrepant respecte a la necessitat de donar tracte individualitzat als que vulguin docència en castellà
Convivencia Cívica tornarà a buscar l'empara del Suprem
-
-
La deliberació del TSJC es va votar dimecres i ahir es va traslladar al paper d'una resolució. El nucli de la decisió dels magistrats va ser avançat ahir per aquest diari amb un títol prou eloqüent a la portada. ELPUNTAVUI. -
La Llei d'Educació de Catalunya fixa que la llengua habitual de l'escola serà el català ARXIU.
La resolució del TSJC està escrita en llengua castellana
[...] Cal mantenir la resolució contra la qual s'ha recorregut en allò que fa referència a l'obligació que té l'administració demandada d'adoptar les mesures que menciona l'esmentada resolució en relació amb l'ensenyament que s'imparteix als fills del recurrent, i reconèixer en aquest sentit la situació jurídica individualitzada, i tot això pel fet de no haver-se acreditat que l'administració hagi executat degudament la part dispositiva de la sentència del Tribunal Suprem. Per contra, és procedent deixar sense efecte la resolució en allò que fa referència al sistema sencer d'ensenyament a Catalunya.
Els 22 magistrats de la sala del contenciós administratiu del Tribunal Superior de Justícia coincideixen de manera unànime i sense fissures que el català és l'eina adequada per vehicular l'aprenentatge dels escolars a Catalunya i també coincideixen, en aquest cas amb un vot particular discrepant, amb relació a la necessitat de donar atenció individualitzada a aquelles famílies que demanin que l'escolarització dels fills es faci en llengua castellana.
El tribunal va posar ahir en negre sobre blanc el contingut de la deliberació i la votació sobre la immersió lingüística a l'escola que els magistrats van dur a terme dimecres –avançada per aquest diari–, i ho van fer amb una resolució en què es posa de manifest el difícil equilibri entre els drets individuals dels ciutadans i els drets col·lectius, quan l'objecte del debat jurídic és la llengua.
El pronunciament resol un recurs de la Generalitat contra l'execució d'una sentència del Tribunal Suprem en què, per un costat, s'insta el govern català a adaptar el seu sistema educatiu al marc legal marcat pel Constitucional que dóna al castellà tractament de llengua vehicular en l'educació al mateix nivell que el català; i, per un altre, obliga a acomplir la petició d'una família que esgrimeix el seu dret a escolaritzar en castellà els seus dos fills.
“El sistema sencer”
La resolució d'ahir deixa sense efecte aquella part de l'execució de la sentència que “fa referència al sistema sencer d'ensenyament a Catalunya”, i avala així i en línies generals la política d'immersió del govern. La interlocutòria sembla que hagi volgut deixar satisfetes les dues parts en litigi, perquè un cop assegurat el dret d'una col·lectivitat a protegir el seu bé cultural més preuat, com és la llengua, el TSJC també dóna satisfacció al dret individual de l'opció lingüística de la família que va presentar la demanda contra la Generalitat de Catalunya.
En aquest sentit, la resolució obliga l'administració educativa a satisfer aquests pares que demanen l'educació en castellà “i reconèixer en aquest sentit la [seva] situació jurídica individualitzada”. La sala es pronuncia així perquè entén que “no ha quedat acreditat” que l'administració hagi “executat degudament” la part de la sentència que fa referència a oferir ensenyament en castellà als fills del recurrent. Amb aquest pronunciament, el TSJC considera que les peticions d'escolarització en castellà, en cas que es produeixin, s'han de reconduir i tractar de manera individualitzada.
La interlocutòria del TSJC, de la qual ha estat ponent el magistrat Emilio Berlanga, no és ferma i ara s'hi pot recórrer, amb la qual cosa el cas tornarà al Tribunal Suprem. L'escrit de Berlanga està redactat en castellà, mentre que l'únic vot particular, corresponent a la magistrada Núria Cleries, és en català.
El nucli de la qüestió de la resolució és la manera generalista com el Tribunal Suprem es va referir, en la seva sentència del 2010, a l'ús de la llengua castellana en els programes d'immersió lingüística i com s'ha d'interpretar això. El TSJC arriba a la conclusió que aquesta qüestió només la pot desenvolupar el mateix Tribunal Suprem i aclareix que si no ho ha fet tampoc ho farà una instància de rang inferior. En aquest sentit, el TSJC recorda que és un “mer executor” de la sentència dictada per un altre “tribunal superior”.
Tan clar tenen els magistrats del contenciós a qui correspon delimitar el terreny de joc en aquest partit que en la seva resolució Emilio Berlanga afirma: “Només el mateix Tribunal Suprem hauria pogut, al seu moment, via aclariment de sentència haver precisat el contingut d'aquella frase [en relació amb la referència genèrica de la inclusió del castellà a l'escola]; i encara ho podria fer coneixent, si es dóna el cas, els pronunciaments que en aquesta peça d'execució es formulin.”
L'aclariment de sentència és una prerrogativa que tenen les parts implicades en un procés judicial, les quals un cop dictada la sentència es poden dirigir al tribunal sentenciador o bé per demanar la correcció d'un error material o bé per demanar una informació més detallada que ajudi a interpretar més bé el sentit de la part dispositiva, sense que aquesta part en quedi afectada. En la sentència del Suprem sobre la immersió, ni cap part va demanar cap aclariment ni tan sols s'hi va presentar cap recurs.
En aquest tema, la Generalitat no es va tornar a moure, des d'un punt de vista judicial, fins que la sentència va passar a la fase d'execució. Aleshores sí; es va presentar el recurs corresponent argumentant que ja havia acomplert el manament del Suprem, pel que fa a l'atenció en castellà a la família demandant, i aportant arguments en defensa de la política lingüística desplegada a l'escola.
Després del pronunciament del TSJC, ara s'haurà de veure com reaccionarà l'associació espanyolista Convivencia Cívica, que sempre ha donat suport legal a la família demandant. El seu advocat, Ángel Escolano, va anunciar ahir que hi presentarà un recurs, ja que entén que el TSJC ha desvirtuat la sentència del Superem.
Amb el recurs, l'advocat Escolano podria instar l'alt tribunal espanyol a precisar com s'ha de traslladar al dia a dia de les escoles catalanes l'afirmació que cal “considerar també el castellà com a llengua vehicular de l'ensenyament a Catalunya al costat del català”.
Des de l'administració catalana i la societat civil, la resolució del TSJC va ser molt ben rebuda i aplaudida com “una bona notícia”.
LA DATA
“La llengua catalana encara és minoritària”
Núria Cleries és la magistrada que va presentar un vot particular a la resolució aprovada per la sala. En el seu escrit adverteix que “tot i coincidir amb el plantejament general de la interlocutòria, en el sentit que l'execució de la sentència s'ha d'entendre referida als fills dels recurrents”, entén que calia un pronunciament més definit en l'aval de la immersió.
“En la mesura que s'ha demostrat que l'ús de la llengua catalana continua sent minoritari i que en finalitzar l'ensenyament els estudiants dominen les dues llengües, entenc que continuen donant-se les condicions per mantenir el model actual, també a les classes on realitzin els estudis els fills del recurrent”, detalla l'escrit de la magistrada.
