“No el coneixeu, el doctor pa i aigua?”

“No el coneixeu, el doctor pa i aigua?”, pregunta un baladrer –un home que ven auques de sants i santes– a unes dones. I aleshores, davant la desconeixença de les dones, el baladrer comença a explicar la història d'aquest doctor, que no és altre que Josep Oriol, el més barceloní de tots els sants del santoral.

Més de cent persones, entre actors i músics, van representar ahir per setzè any consecutiu –això sí, amb escenografia nova de trinca– la vida, els miracles i, sobretot, la mort i l'enterrament de sant Josep Oriol, que va morir al carrer Dagueria divendres que ve farà 310 anys, i va ser enterrat en una de les capelles de la basílica de Santa Maria del Pi, la de Sant Llopart, de la qual havia estat beneficiat. Nascut al carrer d'en Cuc (avui, Mare de Déu del Pilar) el 23 de novembre del 1650, i batejat a Sant Pere de les Puel·les, Josep Oriol i Bogunyà, el fill petit de vuit germans del barri de la Ribera, va ser, en vida, una de les persones més estimades d'aquella Barcelona de finals del 1600 que passava gana –ell mateix la va ajudar a combatre, menjant pa i aigua(d'aquí el seu sobrenom) i donant tot el seu sou als més necessitats, als quals també ajudava a guarir–. Després de mort, aquest ha estat un dels sants més venerats a la ciutat, que cada any recorda aquesta data, que es fa coincidir amb la festa major del barri.

Oriol va ser escolà de Santa Maria del Mar i, després de doctorar-se en teologia a la Universitat de Barcelona el 1674, va exercir el seu ministeri a l'oratori de Sant Felip Neri i després va guanyar un benefici a la parròquia del Pi. La comunitat de la parròquia del Pi mobilitza cada any desenes de persones per muntar l'obra teatral i escenificar aquest Retaule de sant Josep Oriol, dirigit per Oriol Bosch. Gran part de la música del segle XVIII és original de l'arxiu de la mateixa basílica.

Abans de començar la representació, i que la nau gòtica de Santa Maria del Pi tornés al segle XVII, tal com devia ser quan, segons diuen, el sant va fer els seus miracles –s'explica que tenia poders profètics i miraculosos i se li atribuïren curacions de cecs, sords, coixos i paralítics i la resurrecció de morts–, es va fer una processó en què no hi van faltar alguns dels personatges més importants del barri: els gegants del Pi, en Mustafà i l'Elisenda, gràcies als quals molta gent que no ho sabia s'hi va poder afegir i va entrar al temple a contemplar aquest drama sacre.

L'obra es va estructurar en tres parts. Després d'una primera part narrada pel baladrer, en la qual es va narrar, sobretot, la infantesa del sant, la segona la va explicar un actor que representava el baró de Maldà, un personatge important del carrer del Pi, noble i feligrès de la parròquia. La tercera part, la de la mort i l'enterrament del sant, va anar a càrrec dels escolanets, que van cantar la seva agonia.

Aquest any, però, la festa de sant Josep Oriol és especial, i litúrgicament no s'acaba amb el retaule. Dijous vinent, dia 22, es farà l'exposició pública de les relíquies del sant, que es van treure de la tomba en els processos de beatificació i canonització –Pius VII el va beatificar el 5 de setembre del 1806, i Pius X el va canonitzar el 20 de maig del 1909–. “Aquestes relíquies són les que mostrarem dijous, i l'endemà, divendres, se'n farà la reposició a la tomba on va ser enterrat. La làpida original serà restaurada i exposada, i se'n farà una altra de nova, en què s'indicarà que es tracta de la tomba del sant”, explica Joseph Maria Rojo-Pijoan, administrador de la parròquia de Santa Maria del Pi.

Divendres, 23 de març, se celebrarà la seva festa, amb l'ofici solemne, que començarà amb la processó de les relíquies el punt de partida de la qual serà la capella de la Sang, per arribar fins a l'altar on hi ha la sepultura, l'antiga capella de Sant Llopart. Després de la missa, hi haurà un concert de la Jove Orquestra de Cerdanyola.