Protesta legítima però segrestada per uns quants

La Universitat no és precisament el tema preferit dels mitjans de comunicació. Els rectors es queixen que, sovint, només apareix a la premsa quan hi ha incidents com els de la jornada de vaga i mobilitzacions del 29 de febrer passat, en què els actes violents d'una minoria van enterbolir la manifestació pacífica de desenes de milers de persones a Barcelona contra les retallades en educació superior.

“La normalitat no és notícia. Quaranta estudiants fan una cosa i de seguida s'atribueix a tots els estudiants”, lamenta Francesc Xavier Grau, rector de la Universitat Rovira i Virgili (URV). Dídac Ramírez, rector de la Universitat de Barcelona (UB) posa l'exemple d'incidents com les recents suspensions dels consells de govern d'algunes universitats com la UB, la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), que “han estat molt mediàtics”. “En canvi, la normalitat no surt als mitjans”, es queixa Ramírez. Anna Maria Geli, rectora de la Universitat de Girona (UdG), atribueix la poca atenció mediàtica que rep l'educació superior al desconeixement d'aquest entorn. “La universitat no es coneix bé perquè és un món molt complex, per això és important parlar-ne”.

Aquest desconeixement i l'apropiació que una minoria ha fet sovint de les legítimes demandes dels universitaris provoca, segons el rector de la Universitat de Lleida (UdL), Roberto Fernández, “un deteriorament de la imatge de la universitat pública”. “Tenim un problema amb la violència i les coaccions d'una minoria que no sempre és universitària”, denuncia Fernández, que lamenta que “el pes de la feina quotidiana passa de llarg”.

Malgrat tot, els rectors també veuen el cantó positiu de les mobilitzacions. “Una part de la protesta és raonable. Em preocuparia que no s'aixequessin veus contra la retallada”, diu el rector de la Universitat Pompeu Fabra, Josep Joan Moreso.

Al malestar de molts estudiants per qüestions com l'augment de les taxes s'hi afegeix el dels professors, que veuen reflectida part de la retallada en universitats en la seva nòmina. Un professor titular d'una universitat pública cobra uns 1.800 euros al mes en funció dels complements estatals i autonòmics que tingui, mentre que el sou d'un catedràtic voreja els 2.200 euros de mitjana. A més, hi ha un amplíssim ventall de categories professionals, cadascuna amb una retribució diferent.