Les actuals retallades posen en perill l'ascensor social

Per molt que la teoria econòmica desaconselli fer retallades en educació, especialment en moments de crisi com l'actual, es fa molt difícil defensar el fet de mantenir inamovible el finançament de l'educació superior quan sectors sensibles de la societat, com la sanitat, són objecte d'un seriós ofec econòmic. Això és el que els passa als cinc rectors de les universitats públiques, que defensen amb dents i ungles un finançament digne per als seus centres però, alhora, són conscients de la gravetat de la situació que està travessant el país.

“Les universitats sabem molt bé com està el país: la crisi és dura i forta i hem de fer gestos de solidaritat amb el país”, admet el rector de la Universitat de Lleida, Roberto Fernández, que avisa, però, que cal traçar una línia vermella: “Si continuem retallant posarem el futur del país en perill.” La tisorada del govern (d'un 15% el 2011 i un 1,9% el 2012) ha col·locat les universitats públiques en una situació molt compromesa. Tant és així que hi ha dubtes més que raonables que es puguin ajustar al muntant adjudicat. “És molt difícil complir pel que fa al pressupost, i s'han de fer molts sacrificis”, confessa Josep Joan Moreso, rector de la Universitat Pompeu Fabra (UPF), que sosté que “la qualitat dels serveis ha disminuït”. “Per exemple, hem hagut de tancar alguns serveis a l'estiu”, explica Moreso. “Estem en una situació límit”, conclou.

El pitjor, però, és la incertesa i la impossibilitat de fer projectes, no només a llarg termini, sinó també immediats. “Amb la retallada de l'any passat vam tenir una gran sotragada perquè ja teníem la planificació feta i després ens vam trobar un pressupost que no s'hi adeia”, explica la rectora de la Universitat de Girona (UdG), Anna Maria Geli. Francesc Xavier Grau, rector de la Universitat Rovira i Virgili (URV), entén “la dura situació del país”, i considera que les universitats han de “col·laborar” a sortir-ne, però llança un avís: “No estem cobrint les necessitats d'educació i recerca del país de manera adequada.” Rigorós de mena, Grau posa números al problema. “La nostra dimensió econòmica no és competitiva, perquè Catalunya inverteix el 0,38% del PIB en universitats, i l'Estat el 0,53%”, diu, tot assenyalant una línia vermella que afirma que mai no s'hauria de traspassar. “La UE-15 [els quinze estats de la Unió Europea abans de l'ampliació a 25 i, posteriorment, a 27], en canvi, hi posa el 0,7%”, explica. “Hem de recuperar el nivell d'inversió pública i convergir amb la mitjana europea”, dedueix Grau.

Per aconseguir-ho, hi ha diverses opcions. D'una banda, cal fer entendre als governs que no es pot maltractar els qui se suposa que han de liderar la sortida de la crisi a còpia de coneixement, recerca, innovació després del regnat del sector del totxo, i deixar-los sense recursos: “La universitat no és un problema, és part de la solució”, reivindica Fernández. I, d'una altra, cal canviar un model de finançament basat en el nombre d'alumnes. “La universitat està dimensionada per la funció docent en lloc de per la recerca”, recorda Grau, el qual, igual que la resta de rectors, reclama incentius per a la investigació i que es tinguin en compte, per exemple, el nombre de publicacions científiques de les universitats a l'hora d'establir aquests criteris.

La qüestió que més contestació social comporta, però, és la de les taxes i les beques. Moreso sosté que l'alumnat de les nostres universitats públiques desembutxaquen una mitjana de 1.000 euros per curs, la meitat que a Holanda i molt més que a l'Estat francès, on paguen 300 euros. “La universitat no és un servei universal com l'ensenyament i la sanitat; fins a un 50% d'augment en el preu de les taxes seria raonable”, manifesta. Menys agosarats són els altres rectors, que, tot i això, coincideixen, en paraules de Fernández, a assenyalar que “als estudiants se'ls pot exigir una mica més de participació”. “El preu de les taxes és relativament baix”, corrobora Grau. “Podrien pujar amb un bon sistema de beques”, conclou el rector de la URV. Aquesta és precisament la línia en què està treballant el govern, que l'últim any ha apujat les taxes fins al màxim que permet l'Estat, i aposta per garantir que tothom qui vulgui anar a la universitat pugui fer-ho amb l'ajut de beques. A hores d'ara, però, tant Catalunya com l'Estat són als últims llocs de la UE en inversió en ajuts.

Per Dídac Ramírez, rector de la Universitat de Barcelona (UB), “les beques han de tenir un doble objectiu: permetre estudiar a tothom qui vulgui i demostri la seva capacitat i premiar l'esforç”. Sota cap concepte, “la universitat pública pot deixar d'actuar com a ascensor social”.