Com puc vendre la meva ciutat com a marca? Això és el que van mirar de respondre els especialistes convidats al segon seminari Marca Ciutat al centenar d'inscrits que hi van assistir divendres i dissabte. La necessitat de vendre la singularitat de les ciutats respecte a la competència i la conveniència de trobar una marca que no sigui buida de contingut són dues de les idees que van sorgir durant el congrés, destinat sobretot a càrrecs polítics, tècnics d'administracions i publicistes.

Un dels experts, David Riu, va defensar que el concepte de marca ha de ser visible, notori, i ha d'apel·lar a coses tangibles. «Què vol dir ciutat amable? No diem res amb això. La seguretat dels cotxes no és tangible i cada any les empreses treuen airbags i històries perquè sigui tangible», va exemplificar. Riu també va apostar per la singularitat, com també ho va fer Josep Chias. Per part seva, Albert Medran va parlar de la necessitat de ser present a Internet de manera proactiva amb els ciutadans, de manera que més que vendre la ciutat cal escoltar què volen els visitants per donar-los més fàcilment el que demanen. Segons dades citades per Medran, el 80% de la gent tria destinació turística per internet, i d'aquí la necessitat de «ser a la xarxa i ser-hi bé». També va intervenir divendres Antonio Núñez, que va apostar per percebre la marca com un relat amb l'objectiu que la idea que vol transmetre la ciutat arribi a uns ciutadans sobresaturats d'informació. Núñez va posar d'exemple el cas de la campanya d'Obama.