Rafael Santandreu
L'entrevista
“Exigir és la millor manera d'arruïnar una relació”
La mare de tots els trastorns diu que és la terribilitis. Què és?
És la tendència que tenim els éssers humans a avaluar com a molt dolentes o terribles coses que des del punt de vista lògic no ho són. El problema és que el que nosaltres avaluem és el que sentim. Si jo em dic a mi mateix que una cosa que em pot passar és terrible, sento l'emoció corresponent. Com que exagerem tant, sentim alhora emocions exagerades. Les persones que són molt fortes, com ara Stephen Hawking, pensen que no hi ha res tan dolent en aquesta vida, ni tan sols tenir un càncer o morir-se.
I la necessititis?
L'altra cara de la terribilitis és la necessititis; són conceptes paral·lels. Si jo penso que necessito molt una cosa i no la tinc, dramatitzo. Molta gent creu que necessita una parella per estar bé; si no, es considera desgraciada i fracassada. Això fa que si no ho aconsegueixes pensis que és terrible no tenir-ne. Ara, el que la gent no sap és que si ho aconsegueixes també serà dolent perquè creies que la relació et donaria la felicitat total, i com que no te la donarà, et decebràs. La relació estarà plena de tensió. Només de pensar que la relació perilla, tot s'exagerarà, perquè en el fons hi ha la por que la parella et deixi.
Creu que som exigents massa amb la parella?
Sí. Perquè una parella anés bé no li hauríem d'exigir res. Pensem que la parella ens ha de donar la felicitat i li ho exigim. El problema és que quan exigim ens amarguem i dificultem l'obtenció del que exigim. És un peix que es mossega la cua. Exigir és la millor manera d'arruïnar una relació; encara que pensis que tens rao, has de suggerir i no exigir.
Quina és la clau de la felicitat?
Adonar-te que ja ho tens tot per ser molt feliç i veure que la ment és flexible i que té una capacitat de gaudir enorme, però que has de ser tu el que faci l'esforç de disfrutar de la vida.
Un dels exercicis que proposa el seu mètode és la rutina de debat. En què consisteix?
Consisteix a debatre cada dia les nostres creences irracionals, detectar aquelles coses que considerem que són terribles i amb argumentació tractar de veure-les com una adversitat. L'objectiu és adonar-te que necessites molt poc per estar bé. Les persones, al llarg de la nostra vida, viurem 20.000 adversitats i és inevitable tenir-les; el que cal veure és que pots ser igualment molt feliç.
Quines són les tres creences irracionals més esteses?
La por de la soledat; creure que la soledat és terrible és irracional perquè la soledat és benèfica; pensar que és necessari tenir salut per ser feliç, que potser és la creença més estúpida perquè la salut és una cosa que amb els anys perdràs segur; i la tercera creença és considerar que es necessita una parella per estar bé.