Societat
Una revista històrica de Salt
‘La Farga', futur incert
Els editors busquen fórmules per garantir que la publicació, que fa 33 anys que existeix, pugui continuar sortint
Un acord amb la Diputació permetrà abocar a la xarxa tot l'arxiu i fer-lo accessible a tothom
La revista La Farga, de Salt, passa un dels moments més delicats de la seva història. La històrica capçalera editada pel casal de jubilats de Salt complirà 33 anys el maig vinent i les dificultats econòmiques els han impulsat a buscar fórmules per poder garantir-ne la continuïtat. Fa uns dies van organitzar un concert per recollir fons. Van aconseguir-ne una mica, però insuficient per pagar els costos de maquetació, impressió i distribució dels 1.300 exemplars que actualment editen. Tot i això, asseguren que l'editaran “encara que sigui només per fer servir els diners de les donacions per a la finalitat per a la qual van ser donats”, explica el coordinador de la revista i un dels deu membres del consell de redacció, Manel Oliveras. El número següent serà el de la festa major, que tradicionalment ja inclou molta més publicitat i suposa uns ingressos extres que els garanteixen poder sortir almenys fins a final d'any. Més enllà, no saben què passarà. Reben subvencions de la Generalitat, la Diputació i l'Ajuntament, però els diners arriben tard i els fa difícil poder assumir els costos que implica l'edició. Una de les mesures que han pres és el canvi de periodicitat, que ha passat de mensual a bimestral.
Més enllà de les subvencions, la revista es finança a través de la publicitat, que ha experimentat un sever descens els darrers anys. De tots els exemplars editats, n'envien 600 als socis. La resta es reparteixen per espais públics del municipi i, tot i que a la capçalera hi ha preu, la regalen: “El preu el posem perquè la gent sàpiga el cost que té fer una revista d'aquestes característiques, tenint en compte, a més, que tots els articles són col·laboracions desinteressades.”
Digitalització
Els darrers anys la revista té la versió en PDF, descarregable a través del web www.revistalafarga.cat, i també estan digitalitzant l'arxiu sencer, començant des del primer número (ara n'han digitalitzat uns 140). Hi ha, però, novetats en aquest sentit: les darreres setmanes s'ha parlat amb el servei de Biblioteques de la Diputació, que estan interessats a incorporar al seu arxiu digital tots els exemplars. Aquest fet assegurarà la permanència de l'arxiu històric d'aquesta revista, en què, amb diferents intensitats, es pot llegir la història de Salt dels darrers 33 anys. La revista va néixer com a iniciativa d'un grup de gent del casal de jubilats, un espai social de Salt del qual no només formen part socis jubilats, sinó també persones de totes les edats. Van ser precisament els joves els que van impulsar el que van anomenar Butlletí del Casal de Jubilats, que, uns anys més tard, es va reconvertir en La Farga. Oliveras explica que la revista ha intentat donar sempre veu a les entitats i particulars que han volgut exposar-hi els seus interessos i preocupacions, i que, d'altra banda, han intentat evitar-ne la politització. Creuen que les entitats saltenques no fan prou ús de la revista: “Sovint els demanem que participin, que ens expliquin els actes que fan, les excursions, els seus temes..., però costa molt.” El consell de redacció hi dedica hores i feina de manera desinteressada. O no tant, de fet. Tenen un interès clar que no verbalitzen, però que resulta evident: la militància saltenca. O dit d'una manera menys bel·ligerant, l'estimació pel seu poble i la seva gent. La Farga podria desaparèixer si no es fa res per salvar-la, i qui hi perdrà serà tot el poble, que deixaria perdre una bona eina per deixar testimoni de la seva identitat.