La crisi fa créixer el nombre d'immigrats indocumentats
L'atur impedeix a molts estrangers renovar el permís de residència i els deixa en una situació d'indefensió
Cada cop hi ha més dones immigrades que surten de casa per buscar feina
Si en situació de bonança econòmica els immigrants són un dels col·lectius amb un risc més alt d'exclusió social, la crisi cada vegada els empitjora més les coses i els fa encara més vulnerables. D'entrada, l'atur fa més estralls entre el col·lectiu immigrat que no pas entre l'autòcton. En relació amb el conjunt de la població activa, mentre que l'atur afecta un 19% dels autòctons, entre els estrangers la taxa es dispara i se situa en un 36% (EPA quart trimestre del 2011). Segons les últimes dades de desocupació a Catalunya, del mes de març, d'entre les 638.247 persones que estan sense feina, 142.969 (22,4%) són estrangeres. La població estrangera a Catalunya representa el 15%. Entre la població immigrada, l'atur té una conseqüència nefasta perquè els impedeix de renovar els permisos de residència i, per tant, els deixa en una situació administrativa irregular.
Ignasi Vila, president del Grup de Recerca i Actuació amb Minories Culturals i Treballadors Estrangers (GRAMC), explica que, tot i que no es disposen de dades sobre el nombre de persones que poden estar afectades per aquesta problemàtica, calculen que l'impacte és notable, de manera que la crisi ha fet augmentar el volum d'estrangers en situació irregular. “Estem parlant d'estrangers que feia anys que estaven aquí, que al tenir feina i residència havien pogut portar la seva família i que ara es troben a l'atur, cobrant, en els millors dels casos, la prestació o l'ajuda dels 400 euros, però que estan en una situació completament irregular”, exposa. “La vulnerabilitat de la població estrangera es tradueix en una pèrdua de drets”, afegeix Vila.
A causa de la desocupació, les dificultats per fer front al pagament de les hipoteques és en l'ordre del dia entre aquest col·lectiu i són les primeres víctimes dels desnonaments. Així mateix, l'Estat ha endurit les condicions per obtenir els permisos de regularització per arrelament.
Paradoxalment, i segons fa notar Vila, aquest estat de coses té un efecte positiu: la incorporació de la dona immigrat al mercat de treball. “Són moltes les dones, sobretot mares, que, per necessitat, han sortit de casa per buscar feina i que segueixen programes d'aprenentatge del català”, ressalta el president del GRAMC. Moltes acaben en l'economia submergida treballant, per exemple, com a dones de la neteja, i tot plegat provoca un intercanvi de papers en la llar: la dona és ara la que porta diners a casa.
LA XIFRA
LA FRASE
Augmenta el sentiment xenòfob
El president del GRAMC diu que el discurs de l'administració davant de la situació de crisi fomenta el sentiment de xenofòbia entre la població autòctona, de manera que cada cop hi ha més gent que considera la immigració un dels problemes greus del país i són favorables a expulsar els estrangers.
Sense fons per ajudar els estrangers a fer el viatge de retorn
Ni la Creu Roja ni Accem no han rebut aquest any els fons procedents de l'Estat espanyol per ajudar els estrangers que volen tornar als seus països. Es tracta de persones que estan en situació irregular i que no veuen possibilitats que aquesta situació pugui canviar. Des del 2009 i fins l'any passat, la Creu Roja de Girona va gestionar el retorn de 440 estrangers de països centreamericans i sud-americans. “En els darrers tres anys ha augmentat la demanda per fer el viatge de retorn dels dos col·lectius esmentats”, explica Anna Serra, responsable del servei d'acollida de la Creu Roja. Els experts, com Vila, sostenen que el que pretén l'Estat és optar per la via de l'expulsió.
L'Estat suspèn el finançament dels plans escolars d'acollida
El Ministeri de Treball ha suspès per aquest any els fons destinats a la integració i ajudes educatives. L'any passat, Catalunya va rebre de l'Estat per aquest concepte 67 milions d'euros per al desenvolupament dels programes d'acollida, els plans d'entorn i les aules d'acollida per a alumnes nouvinguts. Amb la supressió d'aquests ajuts –una mesura recollida en els pressupostos generals per al 2012– es posa en perill la continuïtat dels plans educatius que s'estan duent a terme amb èxit, segons adverteix Vila. Caldrà veure si el Departament d'Ensenyament es fa càrrec d'aquests programes, que, entre altres coses, donen feina a un volum important de professorat.
