Un 70% dels usuaris del centre d'aliments de Girona són estrangers
La situació de penúria que passen moltes famílies estrangeres es visualitza a l'escola, on el dinar és l'únic àpat complet que els nens fan al dia
Una dada que exemplifica la situació de necessitat que passen moltes persones d'origen estranger que resideixen a les comarques gironines és que són els principals usuaris dels centres de distribució d'aliments. Així, de les 4.400 persones que van passar al llarg de l'any passat pel centre de distribució d'aliments de Girona, un 70% eren estrangeres i un 30%, autòctones. Per nacionalitats, un 28% dels immigrats que van acudir al centre eren d'origen marroquí; un 14%, sud-americans (sobretot hondurenys); un 9%, de països centreafricans; un 6%, d'altres països europeus, i un 1%, d'Àsia. “La tipologia d'immigrat que ve al centre a omplir el cistell d'aliments bàsic és un reflex de la població estrangera que viu a la ciutat de Girona”, diu la responsable del programa d'aliments de Càritas, Dolors Juliol.
Les dificultats amb què es troben les famílies d'origen immigrat han donat lloc a un fenomen conegut com a pobresa infantil i que es visualitza molt clarament als centres escolars. “Hi ha molta mainada, majoritàriament fills d'immigrats, que no porten res per esmorzar i que l'únic àpat complet que fan el dia és el dinar de l'escola”, explica el president del GRAMC. Una problemàtica que podria empitjorar amb la progressiva reducció de les beques de menjador. Les sortides puntuals i les activitats extraescolars queden completament fora de l'abast d'aquestes famílies.
Una altra conseqüència d'aquesta situació és la disminució dràstica de les remeses econòmiques als països d'origen i, per tant, l'augment també de la pobresa entre les persones que vivien amb bona part dels ajuts que enviaven els familiars. En alguns països, com per exemple l'Equador, el nombre de remeses ha disminuït un 80%.
LES XIFRES
LA FRASE
Més trastorns d'angoixa
Una de les conseqüències del malestar que té la població immigrada és l'augment de trastorns d'angoixa i depressió. Les entitats han de bregar diàriament amb aquesta realitat i d'aquí que, en el cas de la Creu Roja, la psicòloga que treballa en l'equip d'acollida i que inicialment havia d'atendre la gent que demana asil, actualment faci tasques de contenció d'aquests trastorns. La Creu Roja organitza periòdicament uns tallers de salut, dirigits per una metgessa, en què es tracten les causes d'aquests trastorns. La responsable del servei d'acollida de la Creu Roja assegura que els assistents agraeixen poder-ne parlar.
