S'acaba el papat de Benet XVI?

“Si un papa s'adona amb claredat que ja no és físicament, psicològicament o espiritualment capaç d'exercir el càrrec que li han confiat, aleshores té dret i, en algunes circumstàncies, també el deure de dimitir.” Així de clar ho diu el papa Benet XVI en el llibre entrevista LlLlum del món, de Peter Seewald. I persones que el coneixen confirmen que Joseph Ratzinger seria molt capaç de dimitir, i cedir el tron de Sant Pere en vida.

Aquesta afirmació, més la circumstància ja coneguda que l'actual papa, en realitat, no volia ser-ho –“sempre havia pensat que aquest càrrec no era la meva destinació, sinó que Déu, després d'anys esgotadors, em concediria una mica de pau i tranquil·litat”, va confessar igualment a Llum del món– s'afegeixen als rumors de dimissió i que està cada cop més sol al Vaticà. I que viu enmig de cardenals intrigants que ja preparen la seva successió.

“Tot això és una pel·lícula muntada pels periodistes, als quals els agraden les intrigues de l'estil Dan Brown”, va assegurar a aquest diari el bisbe de Solsona, Xavier Novell. És realment una pel·lícula?

Els experts vaticanistes coincideixen a dir que, si Benet XVI es decidís a dimitir –un punt improbable–, ho podria fer en unes dates assenyalades, com ara el 16 d'abril, que complirà 85 anys, o el 19 d'abril, que coincideix amb el setè aniversari de la seva proclamació com a papa.

No hi ha gaire precedents de dimissió pontifícia. L'últim data del 1415, quan Gregori XII (el venecià Angelo Correr) va plegar dos anys abans de morir. Tan inusual és que no hi ha cap litúrgia ni norma de com oficialitzar la decisió, un fet que sobta en una organització tan regulada i tradicional com l'Església catòlica.

Els rumors de dimissió i unes acusacions anònimes (el mes de febrer un diari italià va revelar que hi havia un complot per assassinar el papa) han desfermat una crisi interna. Hi podria haver un complot del col·legi cardenalici contra Benet XVI? Un expert vaticanista que desitja quedar en l'anonimat afirma que les intrigues al Vaticà són endèmiques, que les lluites dins la cúria són històriques i que ara, després de dos mandats de papes que no són d'origen italià, han esdevingut més aferrissades que mai.

“Roma veduta, fede perduta”, diu la dita. I amb raó, perquè el Vaticà no és diferent de qualsevol altre centre de poder i les misèries humanes, les rivalitats entre cardenals i membres d'aquesta maquinària conservadora que és la cúria, no deixen de ser una mica l'antítesi del que hauria de significar l'Església: pau i amor.

“Però el papa està per sobre de tot això”, sosté l'expert vaticanista, que recorda que ha estat Benet XVI qui, amb la seva “fermesa, la mateixa amb la qual va entomar l'escàndol de la pederàstia, ha començat a fer neteja” interna.

“Aquest papa no és romà; és un outsider i, al contrari del seu antecessor, el papa polonès que es dedicava a muntar grans espectacles però deixava la cúria en pau, de mica en mica ha començat a substituir llocs claus a la cúria perquè vol fer una reestructuració profunda i això, és clar, no agrada”, explica aquest expert. Entre les reformes que ha fet, hi ha la substitució d'homes clau de l'entorn del que va ser el totpoderós secretari d'estat amb Joan Pau II, Angelo Sodano, de 84 anys, que va presentar la dimissió just quan Benet XVI va pujar al poder, i va ser substituït per Tarsicio Bertone.

Els afins a Sodano, que té molta relació amb els ultraconservadors Legionarios de Cristo i altres prelatures del sector més clàssic de la cúria, temen per les seves quotes de poder. Sodano és ara degà del col·legi de cardenals, el mateix càrrec que ocupava Joseph Ratzinger quan va morir Karol Wojtyla, i des d'aquesta plataforma podria estar manegant la rebel·lió.

Però, què volen els ultraconservadors de la cúria, si Ratzinger era també el seu principal cardenal en ser elegit papa? Doncs tornar a moure els fils i lligar que un nou papa estranger no els toqui gaire els nassos, tal com fa Benet XVI. Força alts càrrecs de Roma encara enyoren Wojtyla i els seus constants viatges pastorals, la preparació dels quals l'ocupaven força temps. Però aquest papa sap el que tenen, no és debades que va estar durant 25 anys al capdavant de la Congregació per a la Doctrina de la Fe ( la Inquisició) i no se'l pot enganyar.

Benet XVI ha superat ja alguna crisi, com ara l'aixecament de l'excomunió a quatre bisbes lefebvristes, que incloïa un antisemita que nega l'Holocaust. També se li ha reconegut finalment l'esforç que ha fet en l'escàndol de la pederàstia a l'Església, en què s'ha mostrat ferm a l'hora d'admetre els errors i ha demanat perdó per aquesta ignomínia encoberta durant dècades. També ha restat en l'oblit la relliscada a Ratisbona, quan en una conferència, i citant un emperador bizantí, va acabar dient que Mahoma havia dut “coses malvades i inhumanes”.

Superarà ara el papa tots els rumors i els suposats complots interns; dimitirà o, tal com sosté el document que va filtrar la premsa, morirà en el termini d'un any?