Més alumnes per classe i menys oferta educativa
Wert fixa per reial decret la retallada educativa
Puja de 5 alumnes el nombre màxim de nois i noies a cada aula
Faran més hores de classe
S'ajorna la nova FP i l'obligatorietat d'impartir tot el batxillerat
Reforma de la llei orgànica d'educació (LOE) i per la via ràpida. Divendres mateix, aprovada pel Consell de Ministres, per poder rebaixar el deute públic i retallar 3.000 milions la despesa educativa a tot l'Estat. Si cal, envaint les competències de les comunitats autònomes d'autoregular-se el seu sistema educatiu. El ministre d'Educació, José Ignacio Wert, va avançar ahir el gran gruix de la retallada en ensenyament que hauran d'entomar les comunitats. Fins i tot les que, com Catalunya, ja havien reduït la despesa pública educativa, però que ara haurà de limitar-la encara més.
La segona part de la retallada, que afectarà el sistema universitari, l'explicarà dijous Wert als rectors d'universitat. De moment s'amplia el nombre màxim d'alumnat a la primària i la secundària, s'amplia el nombre de classes que hauran de fer els mestres i es reduirà l'oferta en FP i batxillerat. El col·lectiu docent tindrà prohibit accedir a nous complements de sou i es limita la cobertura de les baixes laborals de mestres a les superiors a deu dies. Aquesta segona mesura ja s'aplica a Catalunya.
Algunes de les sis actuacions podrien aplicar-se el curs que ve, segons va avançar ja Wert ahir als consellers d'Ensenyament. El ministre va assegurar que les mesures seran considerades actuacions urgents, però “conjunturals”, i que en cap cas es pretén afrontar “una reforma del sistema”. El màxim d'alumnat permès passarà a ser de 30 a primària i de 36 a la secundària. La mateixa LOE fixava els màxims d'alumnat en 25 i 30. Ara ja eren de 28 i 33 per la primera retallada.
L'augment de l'alumnat serà paral·lel al d'hores lectives setmanals per als mestres i professors. El col·lectiu en feia un mínim de 18 a primària) i 21 a secundària abans de la retallada, i 19 i 23 aquest curs, després de la tisorada del govern català. Ara el ministeri proposa elevar el nombre d'hores lectives a 20 i 25.
La tisorada estatal reduirà l'oferta educativa postobligatòria, complicant l'accés al mercat laborals dels alumnes que acabin l'ESO. Es retardarà l'aplicació dels nous graus de FP que havien de posar-se en marxa en curs que ve. També s'exonera els instituts d'oferir un mínim de dues especialitats del batxillerat, de manera que alguns només n'oferiran una, la clàssica de ciències o lletres, obligant els alumnes a desplaçar-se força més lluny. Actualment n'hi ha tres: arts plàstiques, imatge i disseny (amb l'optativa d'arts escèniques i música i dansa) i els clàssics de ciències socials i humanitats, i de ciències i tecnologia. Cada institut n'ofereix un mínim de dues.
L'abast de la tisorada podria doblar la que aplica Catalunya des de l'inici de curs. Els consellers de les tres comunitats autònomes no governades pel PP han posat el crit al cel. Competències a banda, l'augment de l'alumnat per la crisi i l'absència de feina coincidirà amb una rebaixa de l'oferta educativa i la dotació docent.
LA XIFRA
Captar talent per formar els mestres futurs
Elevar el nivell de qualificació i d'especialització dels docents i dels directors dels centres educatius passa per oferir una carrera amb prestigi que atregui joves amb talent. Aquest seria el primer pas que, segons un informe de l'OCDE, haurien de posar en marxa molts estats on hi ha falta de mestres i de professors qualificats en àrees clau, com ara l'ús de les tecnologies, les matemàtiques i les ciències. Segons l'informe, també cal apostar per la formació continuada i per l'autonomia dels centres en la presa de decisions.
