Ruta per la memòria i la consciència Imatges que parlen d'un passat que no ha desaparegut del tot

Un pedagog ha de ser sobretot un gran xafarder de la vida, una persona dotada de curiositat, afany de coneixement i d'esperit crític, capaç de plantar cara a la realitat. Són dos quarts de deu d'un matí mig ennuvolat i, amb aquestes estimulants paraules de benvinguda del professor de la UdG Salomó Marquès, comencem des de la plaça Domènec Fita de Montjuïc un itinerari físic i metafòric pels racons de la història menys explicada de Girona, juntament amb trenta quatre alumnes de segon curs de Pedagogia i els també professors Carles Serra i Maximilià Fuentes. Davant nostre hi ha quatre hores de recorregut per l'extraordinari museu a l'aire lliure que esdevé la ciutat si se la sap mirar, amb ulls atents, allò que ensenya i allò que amaga, una idea que el nostre cicerone recull dels seus admirats mestres de la República i que reforça amb una selecció escollida de fotografies antigues.

Entrem en la fortalesa derruïda del castell i ens l'imaginem durant la guerra del Francès resistint el setge de 1809 fins a la capitulació, gloriós episodi de fam, epidèmies i mort com a inici d'un segle d'inacabable batussa entre el progrés i l'obscurantisme. Mentrestant, anem descobrint vestigis d'un altre assentament de caràcter civil i molt més proper en el temps: el protagonitzat entre el 1945 i el 1971 per gairebé 3.000 persones procedents d'Andalusia i Extremadura que van aixecar casa en aquell paratge erm i abandonat, aprofitant pedres de la construcció desballestada. Marquès recomana el llibre Montjuïc. La història d'un poble, de l'advocat Ramon Llorente, que hi va viure de petit i en recull l'ambient solidari i la dignitat amb què els estadants van superar les dures condicions del dia a dia, deixats de la mà de les autoritats franquistes. Des d'allà a dalt albirem altres punts de la ciutat on també es va estendre el barraquisme de postguerra: Les Pedreres, Río, al marge esquerra del Ter, els Albergs Provisionals (durant 17 anys, del 1961 al 1978) al pla de Fontajau, que recorden la tètrica estructura de camps de concentració.

Fem drecera fins a l'escola Ignasi Iglésias (ara, de Montjuïc) inaugurada per la República el 1933, arquitectura racionalista i airejada, d'aules àmplies i sostres alts, símbol d'uns ideals de renovació i d'avantguarda. Baixem pels jardins John Lennon, a Sant Pere de Galligants el toc de les campanes marquen el temps dels camperols, la muralla es tanca al pas de la pesta, i en la catedral, la bruixa que tirava pedres a les processons es converteix en gàrgola. Les visites amb Sílvia Planas i Maria Costa al Museu d'Història dels Jueus i del refugi antiaeri de la Guerra Civil de la plaça del Jardí de la Infància són memorables. Amb Planas transitem per la cultura d'un poble que ha contribuït a forjar la diversitat de Girona, amb parada en la reivindicació de les aportacions de les dones; amb Costa revivim, sota terra i a les fosques, el xiulet de les sirenes, el bram dels Savoia-Marchetti i l'espetec de les bombes feixistes sobre els nostres caps.

Sortim a fora. Els alumnes, tan impressionats com lúcids, ens relaten el present de la història. El barraquisme no s'ha acabat, hi ha bosses de pobresa que s'oculten al Turó de la U, als voltants del Pirulí hi ha desnonats, hi ha la Font de la Pólvora... També observen una transmissió genètica i sociològica del franquisme: repressió contra manifestants, retrocés de drets. Diuen que s'han d'organitzar per fer-hi front. La ruta de la memòria arrela en la consciència dels futurs pedagogs. Marquès en pot estar content.

El Centre de Recerca i Difusió de la Imatge (CRDI) de l'Ajuntament de Girona ha facilitat a Salomó Marquès les fotografies antigues que utilitza per mostrar als alumnes l'evolució de la història. En aquesta plana en reproduïm algunes. A dalt, a l'esquerra, l'escola Ignasi Iglésias, actualment escola de Montjuïc, construïda durant la República (autor: Valentí Fargnoli Iannetta). A sota, les excavacions del cementiri hebreu a la zona del Bou d'Or de Montjuïc (Autor: Jordi S. Carrera). A la dreta i de dalt a baix: Les cases número 64, 66 i 68 del carrer de la Rutlla completament destruïdes pel bombardeig del 29 de gener del 1939. (Autor: Josep Trull Cufí). Barraques aixecades a redós dels murs del castell de Montjuïc per immigrants andalusos i extremenys que hi van viure entre 1945 i 1971 (Autor: Narcís Sans Prat). Albergs Provisionals muntats al pla de Fontajau per acollir les persones desallotjades de les barraques en unes condicions pèssimes de salubritat i una estructura clarament inspirada en els camps de concentració de l'Alemanya nazi. (Autor: Narcís Sans Prat).