L'atur, la ciutat i la pressió

Un estudi de la Paeria presentat dimecres explica que al sector Portal de Santa Magdalena i al barri de Noguerola l'índex d'atur és del 42%. No es tracta de cap barri marginal i excèntric, sinó que ocupa una ampla zona del cor de la ciutat de Lleida des del centre històric fins a la riba del riu Segre, passant per la zona comercial i la rambla Ferran. Els seus límits toquen l'eix comercial de la ciutat, on té lloc gran part de la vida comercial, social i administrativa de la ciutat. Si fos un racó marginal la xifra d'aturats continuaria sent esgarrifosa. Però que al cor d'una capital catalana emergent la meitat de la població en edat de treballar no pugui fer-ho vol dir que la situació del país no és gens fàcil.

L'endemà d'aquest estudi, és a dir ahir dijous, es va estrenar a Lleida una nova plataforma de protesta. Es diu Lleidasocial i s'hi han adherit una trentena d'associacions, sindicats i partits polítics. L'arc és tan ampli que va des del PSC fins a la CUP passant per ERC i ICV, i des de la UGT i CCOO fins a les assemblees d'“indignats” encara en marxa sota l'aixoplug de l'associacionisme estudiantil de la Universitat de Lleida. Aquests paràmetres ocupen un espai polític i social tan ample i fins i tot contradictori que, d'entrada, es fa difícil pensar en una actuació cohesionada i en assumptes concrets d'aquest nou actor de la ciutat, on es puguin aplegar la tàctica d'uns i els plantejaments fortament ideològics d'altres. Però de moment han trobat un mínim comú denominador en aquest ressorgiment de l'esquerra lleidatana: les retallades. I, sobretot, les dels governs forans: l'acte de presentació va ser el desplegament d'una pancarta i l'entrega d'unes demandes contra les retallades a la delegada del govern de l'Estat a Lleida, Imma Manso.

En una ciutat amb un índex d'atur que s'eleva al 42% en algunes zones, amb un clima econòmic tan decaigut i pessimista que no s'hi veu la remuntada, que tota protesta es vehiculi amb una plataforma d'entitats, amb unes formes tan civilitzades i dintre del terreny del tacticisme polític vol dir, sense entrar a jutjar-ho en si mateix, que som en una ciutat i en un país que aguanta la pressió amb una força sobrehumana. No sé si en som prou conscients.